"Vós que pels ulls em passàreu al cor..."

"Vós que pels ulls em passàreu al cor
i despertàreu la ment que dormia,
mireu-vos l'angoixosa vida mia,
que entre sospirs la destrueix Amor.

I va ferint-me amb un tan gran braó,
que el feble alè de la vida detura:
de mi només en queda la figura
i un poc de veu, que parla de dolor.

Aquest vigor d'amor que m'ha desfet
dels vostre ulls gentils veloç eixí:
una sageta em disparà al costat.

I tan precisa fou al primer tret,
que l'ànima espantada s'estremí
en veure mort el cor, i travessat."

Guido Cavalcanti
(traducció de Narcís Comadira)

(he estat incapaç de traduir aquest poema al castellà, perquè no he pogut mantenir la rima; això m'ha fet adonar que la traducció d'aquest poema és una delicada peça de rellotgeria on cada rodeta gira en harmonia amb totes les altres)