Preguntes i respostes

La princesa que creia en contes de fades. Marcia Grad. Capítol XIII. El Campament per a Viatgers Perduts. Victoria s'adona que res no és el que sembla al País de la Il·lusió, però que molta gent, ella ho ha fet durant molt de temps, es continua aferrant a les il·lusions al voltant de les quals ha viscut tota la vida, perquè té por d'anar més enllà. Destacaria especialment la figura del pescador que té tanta por d'equivocar-se que no pot decidir quin tipus de canya de pescar ha de fer servir, i el que li diuen els altres al respecte tampoc li serveix, perquè cadascú té la seva pròpia opinió. Victoria ho veu clar: tan greu seria equivocar-se de canya? Victoria comença a veure que ha de ser ella mateixa, i no la persona que volen els altres, i que ha de seguir el seu cor, cosa que la portarà més enllà del País de la Il·lusió. M'adono de les preguntes que es fa la princesa, que són el que la impulsa a continuar el seu camí, i per més que pensi, no puc intuir amb claredat les respostes que trobarà, tot i que ja es veu per on anirà la cosa: "Has de ser tu mateixa, Victoria", i frases així. Però encara em falten respostes. Per exemple, per què el príncep patia "l'encanteri"? Quina resposta hi donarà, el llibre?