Escriptora o escriptor?

Quan parlo d'una persona que escriu, en genèric, escric escriptor, mai escriptora. Això, suposo, ho faig per les connotacions que tenen ambdues paraules, i pel fet de que, parlant en genèric d'una persona que escriu, escriptor sembli la més correcte. Dient escriptora semblaria que no fos vàlid per tots aquells qui escriuen, sinó només per les dones. En canvi dient escriptor també s'entén que és vàlid per les dones que escriuen. Crec que és molt injust que passi això, i, una vegada més, ens trobem amb una limitació que ens imposa el llenguatge. Hi hauria d'haver una paraula que volgués dir "persona que escriu", independentment de si és home o dona, i que no tingués connotacions inferioritzants per ningú. Dorothy Parker no volia ser anomenada escriptora, ella volia escriure com un home i volia ser escriptor, tot i que en anglès la paraula writer em sembla que serveix tan per home com per dona. Però ella volia tenir una categoria com a persona que escrivia que una dona escriptora no tenia, una categoria que només tenien (i potser encara només tenen) els homes escriptors. Moltes vegades he pensat que, raonant d'aquesta manera, jo també vull ser escriptor, si té més valor el que escriu un home... Però també hi ha escriptors homes dolents. Llavors recordo que hi ha hagut dones que han escrit bé, per les que la denominació escriptora no és un signe d'inferioritat. Penso en Maria de França, Jane Austen, les germanes Brontë, Edith Wharton, Virginia Woolf, Mercè Rodoreda, María Zambrano, Carmen Martín Gaite... i n'hi ha d'altres, moltes d'altres. Raonant així, el que hauria fer és procurar és ser digne de la paraula escriptora, que les inclou a elles, i deixar-me de connotacions.