Ferragus. Honoré de Balzac. I. Madame Jules. Auguste de Maulincour és un jove casaca vermella a la França de la Restauració. Està enamorat sense esperança d'una dona casada, model de virtuts. Però vet aquí que un dia la veu sortir d'una casa en un dels pitjors carrerons de París. Per acabar-ho d'adobar, Madame Jules (aquests él nom de l'àngel), nega haver estat ella la persona a qui Auguste ha vist. El fet que una dona que ell creia tan decent vagi a llocs de dubtosa reputació i que a més menteixi al respecte, primer l'omple d'horror i fa trontollar la passió que sent per ella, però després l'omple d'una esperança folla: la veu al seu abast d'una manera que l'àngel de virtuts que veia abans no havia estat mai. Horroritzat, ple d'esperança, Auguste decideix intentar de descobrir per tots els mitjans què amaga Madame Jules.
"Aquells per als quals París és el més deliciós del monstres."
"Però, ai, París!, qui no hagi admirat els teus paisatges ombrívols, els teus clar-obscurs, els carrerons profunds i silenciosos; qui no t'hagi sentit murmurar, entre mitjanit i les dues de la matinada, no sap res de la teva autèntica poesia, ni dels teus estranys i grans contrastos."
"Però, qui es pot vantar d'haver estat mai prou comprès? Tots morim en l'anonimat. És el destí de les dones i el dels autors."
"(Hi ha poetes que senten i poetes que s'expressen, els primers són els més sortosos.)"
"En fi, si havia perdut l'àngel, havia retrobat el més deliciós dels dimonis."
Balzac
Ferragus
Mai havia llegit Balzac, i potser ja era hora que de posar-hi remei. Només puc dir: això és peça valenta. El fragment inicial, en que es pinten els carrers de París, és genial, i tota la progressió que porta de la pintura dels carrers al problema concret del protagonista, és d'antologia. M'ha agradat molt i m'ha interessat encara més.
No comments:
Post a Comment