Sobre l'amor i la mort Patrick Süskind (fins pàgina 34) En aquest llibret Süskind es pregunta perquè els escriptors han dedicat tants esforços a parlar de l'amor i tan pocs a parlar dels excrements. L'amor té alguna cosa de religiós, diu; és el més alt que pot volar un ésser humà. Posa diversos exemples, però arriba a la conclusió que l'amor és un estat d'imbecil·litat transitòria, que si no vius no comprens. I amb un exemple tret de Sòcrates i Plató, ho relaciona amb la mort i passa a parlar-ne.
"en l'amor es manifesta una corresponent porció de ximpleria. Recomano la lectura de les pròpies cartes d'amor amb un interval de temps de vint anys o trenta. El rubor es fa sentir, en vista del cúmul de bajaneria, sobergueria, prepotència i encegament: banal, el contingut; penós, l'estil. A un li sembla gairebé incomprensible que una persona tant sols mitjanament intel·ligent s'hagi hagut de veure mai en la situació de sentir, pensar i posar per escrit tants disbarats."
No comments:
Post a Comment