Tristán e Isolda. Eilhart von Oberg. (Fins pàgina 91) En aquesta versió el rei és un personatge encara més contradictori que en les altres, perquè els dóna permís obertament per estar junts, però davant la pressió dels seus barons consenteix a parar-los una trampa. Segons el pròleg, tan li fa que s'estimin, el que no vol és que se sàpiga.
Els barons i el nan, com passava a les altres versions, se'ns presenten com a dolents, quan en realitat qui fa la cosa mal feta són Tristany i Isolda, encara que ells no ho poden evitar. (Aquesta versió té molt present el filtre i el seu poder.) El nan, en concret, està inspirat per Satanàs, és a dir, és una força del mal. Com a contraposició, Tristany i Isolda estarien inspirats per Déu, encara que siguin ells els qui objectivament traeixen al rei.
No comments:
Post a Comment