"Eilhart, en conclusió, no va voler explicar una història sobre l'amor en general, sinó sobre com la societat feudal pot superar el conjunt de problemes que planteja. Abans de res convé anul·lar el desig, perquè determina de manera poc diàfana les actuacions de les persones en contra de la funció estrictament política de la sexualitat. A partir d'aquí, la col·lectivitat pot tolerar el sentiment amorós segregant-lo i excloent-lo de la seva esfera visible. No obstant, tractant-se de personatges centrals de la cort que viuen una experiència al marge de les actuacions públiques de la mateixa, es forma un espai personal i íntim en l'estret interior del que existeix la possibilitat de descobrir l'amor. Els llocs de trobada dels amants, sempre propers a la cort o fins i tot dins de la mateixa, però invisibles pels seus integrants, apunten a l'àmbit metafísic i sentimental al que s'ha traslladat la relació. Per una societat nobiliària que desde temps ancestrals ha considerat el matrimoni només com un instrument político-econòmic per exercir el poder y garantir la seva continuïtat, l'obertura d'aquest nou espai, encara que tractant-se d'un àmbit secundari, representa una novetat considerable."
Pròleg al Tristán e Isolda de Eilhart von Oberg. Victor Millet.
