Sopeta

John Irving deia en una de les seves novel·les que és més fàcil cuinar que escriure, perquè a la cuina, per poc que hi posis bons ingredients, sempre surt una cosa bona. Ahir sentia per la radio que parlaven de sopes. Jo no sé fer una sopa. Em van venir ganes de comprar-me algun llibre (¿Sopas del mundo?), per intentar fer-ne alguna; ara que ve l'hivern, sembla que ve bé una sopa. Però, com passa amb tantes altres coses, no crec que cuinar s'aprengui als llibres. Suposo que tot, cuinar i escriure, té la seva dificultat, per més que cuinar pugui semblar molt més útil i nutritiu, d'una utilitat immediata i d'una nutrició palpable. La utilitat de l'escriptura és molt més etèria, i que el que s'escriu sigui nutritiu... bé, suposo que hi hauria molt a discutir. La cuina de l'escriptura també és una complicada alquímia que vol els ingredients adequats i els comensals degudament famolencs i preparats per assaborir el plat. Per sort, cuinar i escriure no són coses incompatibles. I sempre s'és a temps a fer-se una sopa, ara que ve l'hivern; molt més difícil serà escriure un text que ens reconforti com una sopa calenta.