Tristán e Iseo. Tomás de Inglaterra. VII. La Sala de las Imágenes. Tristany s'ha fet una estàtua d'Iseo i li confia els seus pensaments, amb l'estàtua desfoga la seva ràbia; hi parla com nosaltres parlaríem a una fotografia. La Sala de les Imatges també és una metàfora del record.
El capítol continua preguntant-se qui és més infeliç: si Marc, que té el cos d'Iseo però no pot tenir la seva ànima; Iseo, que ha de dormir amb el rei Marc quan voldria fer-ho amb Tristany; Tristany, que vol Iseo i és lluny d'ella; o Iseo de les Blanques Mans, que s'ha casat amb Tristany però que no pot tenir ni el seu cos ni la seva ànima. El narrador es pregunta qui del quatre és més infeliç, i jo crec que tots quatre ho són força, d'infeliços. Potser Tristany i Iseo més que ningú, perquè el seu amor és correspost, però impossible. Es clar que potser són més infeliços el rei Marc i Iseo de les Blanques Mans, l'amor dels quals no és correspost.
No comments:
Post a Comment