Fa dies que em pregunto quina és la màgia que té aquesta història que fa que hagi perdurat durant tant de temps. Evidentment, jo no puc trobar la resposta, però puc intuir-ne alguna explicació. Una de les màgies que té és que a cada capítol, Tristany i Isolda, malgrat els obstacles, malgrat els inconvenients, se les componen per estar junts i sols. I no és el sexe tan sols: és el fet d'estar junts, com a dos persones que s'estimen; parlar i tenir la presencia l'un de l'altre. I fer l'amor amb la persona estimada, es clar. Això és el que el lector espera i el que el text li dóna: que Tristany i Isolda estiguin junts.
Una altra de les raons és que els fragments conservats són literàriament admirables; malgrat que siguin una traducció, malgrat que estiguin fragmentats. Estan molt ben escrits, amb l'alè dels clàssics, i donen a una història molt senzilla (dos amants que no poden estar junts) totes les voltes i tots els matisos necessaris perquè la cosa sigui interessant.
Bé, la història és la de dos amants que no poden estar junts, però té trampa, perquè... qui hi ha més unit l'un a l'altre que Tristany i Isolda ho estan entre ells? Vull dir que no poden estar junts físicament (tot i així ho estan força sovint) però espiritualment són inseparables.
No comments:
Post a Comment