Amor i desamor

Tristán e Iseo. Tomás de Inglaterra. V. La boda de Tristán con Iseo de las Blancas Manos. Tristany, lluny de Cornualles, retreu a Iseo que s'ho passi bé amb el rei Marc. Es pensa que Iseo l'ha oblidat, o que l'estima poc. No odia a Iseo, només es proposa oblidarla. Decideix casar-se, i fer l'amor amb la seva dona per saber què sent Iseo quan està amb el rei Marc. Escull Iseo de les Blanques Mans, perquè es diu Iseo i perquè és bella com la reina. Es casa amb ella per venjar-se de la seva Iseo i per intentar alliberar-se del sofriment que li provoca el seu amor per ella. Un cop casat, s'adona que s'ha perjudicat a si mateix en comptes d'anar contra Iseo. Passa una llarga estona deliberant si s'ha de ficar al llit amb la seva dona. Al final, la raó i l'amor vencen el desig carnal, i decideix dir-li que té una ferida al costat que l'impedeix fer res amb ella. Iseo de les Blanques Mans s'ho creu i promet guardar el secret.
Una lluita interior, contra si mateix, antològica. Veiem tot el procés que fa la ment de Tristany fins que decideix casar-se, i tot el procés que fa fins que decideix no ficar-se al llit amb la seva dona. No sé si en aquella època existia el "stream of concieousness" o monòleg interior, o si s'havia inventat la novel·la psicològica, però això és se'ns dubte les dues coses. Veiem a Tristany anar d'un extrem a l'altre com un pèndol, sense deixar mai d'estimar a la seva Iseo.