Tuesday, August 29, 2006

Lianes


La creació del món. Miguel Torga. El segon dia. Al final, l'oncle ha dit les paraules màgiques: "Vols anar a l'institut?" i tot s'ha arreglat. I ha començat una nova vida en el que el més important ha deixa't de ser el treball per passar a ser les relacions. M'agrada especialment el tros on compara les lianes de la selva amb els llaços que l'uneixen a les persones de la seva vida. Voldria destacar una frase: "L'endemà, al dinar, hi havia silenci. Semblava que ens menjàvem una persona de la família." I per acabar, voldria dir que no entenc què veu el seu oncle en aquesta dona horrible que és la seva tia, fins i tot tenint una amant més dolça. Com diu el meu llibreter, "hi ha qui s'enamora d'una lleganya", i és ben veritat.

2 comments:

Anonymous said...

Xerra molt, aquest llibreter!

Tomàs said...

No importa el llibreter. El que m'ha agradat és aquest "el meu llibreter", com aquell que diu "el meu metge" o "el meu advocat", amb la diferència que aquests es busquen en moments de malestar, i aquell s'hauria de buscar sempre.