Anton Txèjov Cuentos: En casa de los amigos. Un conte que m'ha sorprès molt. Sembla que el protagonista estava enamorat de la Vania, però ella ha escollit una vida independent sense un home. Ara ja no la veu bella, sinó vella. El protagonista està ressentit amb aquestes dones que el tracten amb condescendència i li diuen que no ha viscut, mentre admiren al perfecte inútil d'en Serguéi Serguéich. És un home pràctic, i no vol estimar. O no vol estimar la Nadia. En certa manera me m'alegro que no l'enredin perquè s'hi casi. Aquesta gent no em semblen autèntics amics, en especial ell. Hi ha una discordança de punts de vista, entre la realitat que veu el protagonista i la que veuen elles. Això els separa. Suposo que li fa un cert fàstic sentir-se estimat per la mateixa gent que estima a algú com en Serguéi Serguéich. Aquí hi ha la clau del relat. Si elles no poden diferenciar a algú que realment val, no serveix de res tenir el seu amor. Està decepcionat de la seva joventut per això, però com ha acabat tot. I no creu gaire en el gènere humà, en l'amor. També sent que si es casés amb la Nadia, quedaria atrapat per sempre en l'esfera d'aquest cunyat que té la mà foradada.
Està molt bé el detall de les sabatilles.
Un conte que té la complexitat d'una novel·la. Hi ha novel·les que en cinc-centes pàgines no expressen els matisos d'aquest conte. Txèjov és un dels grans. No m'ho acabava de creure, pensava que les crítiques exageraven. Ara estic veient que és ben veritat.
