Poder i destí

Ara Fouché s'enfronta directament a Napoleó. És apassionant. Son dos homes borratxos de poder, i el poder, quan es proba una vegada, no es pot deixar. Pel que veig és pitjor que la droga. Això de manar agrada a tothom. Però que arribi a pujar al cap d'aquesta manera, costa de creure. El que també tracta indirectament el tema del poder és Stendhal a "La Cartoixa". La seva reflexió és la següent, posada en boca del Príncep de Parma i també del Compte Mosca:"No tenia més poder que ningú en aquell estat? Doncs no hauria de ser més feliç que ningú?" I es clar, ni el Príncep ni el Compte són la persona més feliç de l'estat, precisament. Fabrici no té poder, però en canvi és molt més feliç. I això que encara no s'ha enamorat de debó. Es clar que ell és jove. Però no crec que sigui qüestió de joventud, sino de caràcter. Hi ha gent que està més predisposada que els altres a ser feliç. I la majoria de gent no espera a tenir "el poder" per ser-ho. (Gracies a Dèu). Fouché, m'importa ben poc si era feliç o no. Però el poder es com l'aigua salada, que quanta més en veus més sed tens. I això és una mica el que li està passant. I també el que li pasa a Napoleó, de qui, indirectament, Zweig ens en fa un bon retrat. Això que la seva dona l'espiès per compte de Fouché m'ha impressionat. I quina familia té! O més aviat clan. Sé com acaba Napoleó però no sé com acabarà Fouché. Apostaria que morirà ric. Es una aposta arriscada, perquè el seu destí està molt lligat al de Napoleó, i si aquest no se'n surt... Però jo crec que Fouché caurà dempeus. En fi, ja es veurà...
Pel que fa a Fouché, al començament podia pensar que els fets de Lió van ser una casualitat, fruit de les circumstàncies del moment històric. Ara crec que es va emborratchar de sang, i que va disfrutar guillotinant tanta gent, com més tard s'emborratcharà de poder i manarà sortir a les milicies innecessariament. No, els fets de Lió no van ser una casualitat.