Ja fa temps que vaig llegir el llibre "Una música constant", de Wickram Seth. Em va agradar molt. Darrerament hi he tornat a pensar. Una cosa que no vaig entendre de cap manera quan el vaig llegir és perquè Michael deixa a la noia, si se l'estima tant. Es clar que llavors ja no hi hauria llibre, però ara crec que la cosa va més enllà. Ara crec que el violí, i la relació que Michael Holme té amb el violí, és una peça clau a la trama.
S'han de separar i fa freses. Ella hi és i no vol tocar. Es com si el violí fos viu i estigués gelós de la seva relació amb ella. És una bestiesa? Potser. En tot cas, li hauríem de preguntar al propi autor si ha posat això en el seu llibre. La història, dins la seva senzillesa, cobra una nova dimensió amb aquest element. Ara es tracta de saber si podria ser veritat. És el violí el culpable? Es com si estigués viu i tingués sentiments envers ell? No oblidem que es tracta d'un llibre, i en els llibres, tot es possible...
S'han de separar i fa freses. Ella hi és i no vol tocar. Es com si el violí fos viu i estigués gelós de la seva relació amb ella. És una bestiesa? Potser. En tot cas, li hauríem de preguntar al propi autor si ha posat això en el seu llibre. La història, dins la seva senzillesa, cobra una nova dimensió amb aquest element. Ara es tracta de saber si podria ser veritat. És el violí el culpable? Es com si estigués viu i tingués sentiments envers ell? No oblidem que es tracta d'un llibre, i en els llibres, tot es possible...
No comments:
Post a Comment