Sunday, December 31, 2006

Escriure


"Vaig publicar el meu primer llibre de versos. (...) Era una pèssima estrena, que tenia, tanmateix, dos mèrits: el del compromís i el de l'objectivació. Bé o malament, havia entrat en lliça; estampada, la mediocritat es veia més clarament."

"El que fins aleshores havia estat un desfogament íntim i gratuït, va passar a ser una cosa pública. Necessitava, doncs, ser lleial envers qui em llegia, correspondre a la seva confiança. No deixar la veritat sepultada al tinter, ni la sinceritat disfressada en la penombra dels mots. Però com podria ell comprendre aquestes exigències de l'esperit?"


Miguel Torga
La creació del món
El tercer dia

Saturday, December 30, 2006

Un altre propòsit


Sabia que no havia de publicar els propòsits per l'any nou fins dia 31... fins a les 12 de la nit del dia 31!
Se m'ha acudit un altre propòsit: llegir més novel·les actuals. Però jo d'això no en tinc ni idea... com ho faré per orientar-me? Avui, a la inefable i ben assortida Llibreria 22, m'han donat un llibre amb fragments de totes les obres que han estat seleccionades pel Premi Llibreter. Sé que aquest premi ha tingut una problemàtica interna que desconec, però també sé que aquest llibret pot ser un punt de partida per orientar-me dins el bosc de la novel·la de qualitat actual. Confio en aquest premi.
No prometo res. Tindré el llibret al meu costat i faré els tastets que em semblin, i, qui sap, potser em decideixi a llegir alguna cosa, al final.
De totes maneres, sóc conscient que no es pot llegir tot, i entre els clàssics i les novel·les actuals, em continuo quedant amb els clàssics.
(Nota: potser són massa propòsits per l'any nou – es clar que hi ha un any de temps per complir-los -, però només són això, propòsits, i per tenir il·lusions que no quedi.)

Un romanç

"Herido está don Tristán de una mala lançada;
diérasela el rey su tío con una lanza herbolada,
diósela dende una torre, que de cerca no osaba.
Tan mal está don Tristán que a Dios quiere dar el alma.
Váselo a ver doña Iseo, la su linda enamorada,
cubierta de paño negro que de luto se llamaba.
-Quién vos hirió, don Tristán, heridas tenga de rabia
y que no hallase hombre que hubiese de sanalla.-
Tanto están boca con boca como una misa rezada;
llora el uno, llora el otro, la cama toda se baña.
El agua que de allí sale una azucena regaba,
toda mujer que la bebe luego se hace preñada.
-Que así hice yo, mezquina, por mi ventura mala:
no más que d'ella bebí, luego me hice preñada;
empreñéme de tal suerte que a Dios quiero dar el alma.-
Allí murió don Tristán y su linda enamorada
."

Romancero

Feliç 2007!


Aquesta és la recapitulació de llibres que he acabat durant l'any 2006:

El llibre de les il·lusions. Paul Auster
Caperucita en Manhattan. Carmen Martín Gaite
Fouché, el genio tenebroso. Stefan Zweig
Seny i sentiment. Jane Austen
La invenció de la solitud. Paul Auster
La Cartoixa de Parma. Stendhal
El bell estiu. Cesare Pavese.
El Paseo. Robert Walser.
Les germanes Beauvoir. Claudine Monteil.
Norte y Sur. Elizabeth Gaskell
Simplifica tu vida. Elaine St. James
Descriure escriure. Com s'aprèn a escriure. Daniel Cassany
Seis Relatos. Gaspar Ruiz. Joseph Conrad
Marca de agua. Joseph Brodsky
Cuentos. El profesor de Ruso. Chéjov
Desgarradura. E.M.Cioran
Natalia Goncharova. Retrato de una pintora. Marina Tsvetàieva
Lais. María de Francia
Novel·la d'escacs. Stefan Zweig
Cuentos. En casa de los amigos. Anton Chéjov
El miedo del portero al penalty. Peter Handke
Los Watson. Jane Austen
Jane Austen. Carol Shields
Michael Kohlaas. Heinrich von Kleist
Veinte días con Julian y conejito. Nathaniel Hawthorne
El viaje de invierno. Georges Perec
Les cendres d'Ángela. Frank McCourt
Viatges con mi tía. Grahaam Greene
Tristán e Iseo. Berol, Tomás de Inglaterra y otros...
La historia de mi máquina de escribir. Paul Auster i Sam Messer
Ficciones. Tlön, Uqbar, Urbis Tertius. Jorge Luís Borges

L'any passat vaig fer els següents propòsits pel 2006:

Propòsits per l'any nou: continuar fruint amb la lectura, anar més a la biblioteca, llegir més en català, llegir El Quijote, llegir més clàssics i actualitzar aquest bloc periòdicament.

Es pot dir que els he complert. Per l'any que ve faig els següents propòsits:

Propòsits per l'any nou: continuar llegint, llegir tot el que pugui de la matèria de Bretanya, acabar El Quijote, llegir més de Paul Auster, llegir més de Frank McCourt, llegir Rayuela, de Julio Cortázar, llegir el Tristam Shandy, d'Sterne, llegir més en català, anar a la biblioteca i no endarrerir-me amb les dates de devolució i continuar fent el bloc.
Bon Any Nou 2007 a tothom!

Sonet 126


"Huir el rostro al claro desengaño,
beber veneno por licor suave,
olvidar el provecho, amar el daño,
creer que un cielo en un infierno cabe,
dar la vida y el alma a un desengaño:
esto es amor: quien lo probó lo sabe."


Lope de vega
Soneto 126

Friday, December 29, 2006

Epíleg


"He reunit contes i versos i ho he fet com exemple per a embellir la història i que agradi als enamorats i hi puguin trobar en molts lloc coses que puguin recordar; que hi trobin consol davant la inconstància, davant la injustícia, davant les penes i davant del dolor y davant totes les trampes de l'amor."

Tristán e Iseo. Tomás de Inglaterra. XIX. Muerte de Iseo. Epílogo de Tomás de Inglaterra.

Emoció

Tristán e Iseo. Varis autors. Estic molt emocionada per acabar aquest llibre. Sabia el que passaria, però tot i així les darreres pàgines no he pogut parar, les he devorat. Encara que sempre sap greu acabar un llibre que t'agrada i intentes frenar-ho, però és inevitable. Estic molt contenta d'haver acabat aquest, acabar un llibre és com una fita.

Tres peus al gat


Tristán e Iseo. Tomás de Inglaterra. Capítols finals. A Tristán loco, Tristany triga dues nits i un dia a travessar el mar i arribar a la Gran Bretanya.
A Tristán herido, de Tomàs, Kaherdí triga vint dies i vint nits abans d'arribar a l'Illa. Sembla que el gran poeta que és Tomàs s'agafa els dies de navegació que li convenen per la narració, o poster aquí hi ha quelcom que se m'escapa. També és cert que el primer cop van a Tintagel, el castell encantat, i el segon van a Londres i remunten el Tàmesi. No sé si això pot fer la diferència...

La qualitat de la reina Iseo


Tristán e Iseo. Tomás de Inglaterra. Capítols finals. Deia que Iseo no sabia fer res apart de ser bonica i de parlar bé. Doncs la mateixa narració ha vingut a corregir-me: Iseo té la qualitat, l'habilitat o el do ( que va aprendre de la seva mare) de curar ferides mortals amb herbes. És un do que no utilitza gairebé mai al llarg de la narració, però el posseeix.

La venjança o la culpa de l'immaculat Tristany


Tristán e Iseo. Tomás de Inglaterra. Capítols finals. El narrador sembla estranyar-se de que Iseo de les Blanques Mans vulgui venjar-se de Tristany. Però jo penso que no és gens estrany, això. Tristany es va casar amb ella sense estimar-la i no l'ha tocat, a més, no li ha sabut amagar la seva Iseo. Què s'esperava? Que Iseo de les Blanques Mans estigués contenta i no li fes res que el seu marit, de qui es va casar enamorada, l'hagués enganyada i fos per una altra? Tristany mai s'hauria d'haver casat amb ella sense estimar-la, ningú li va obligar, la va enganyar i la va utilitzar, va ser un gran error a que el va portar l'egoisme del seu dolor i el fet de voler-se venjar de la seva Iseo. Per tant, el que li passi a conseqüència d'això en certa manera s'ho mereix. Jo crec que és perfectament lògic que Iseo de les Blanques Mans vulgui venjar-se, i que no es pot esperar altra cosa. I no perquè sigui una dona i les dones siguem venjatives, o com diu el narrador, perquè no sapiguem temperar el nostre odi, sinó perquè és un ésser humà. Que malparida, però, si em permeteu l'expressió.

Pla de lectura


Estic a punt d'acabar Tristán e Iseo, la traducció dels manuscrits conservats en francès antic. Després llegiré Tristán e Isolda, la traducció dels escrits conservats en alemany antic. No sé si abans o després llegiré El Romanç de Tristany i Isolda, d'un autor francès de començaments del segle passat.
Després continuaré amb la matèria de Bretanya: amb el rei Artús, Merlí i les històries del Graal, incloses les obres de Chrètien de Troyes.
Tinc material de lectura per una bona temporada.

(Algú s'haurà adonat que vaig seguint la col·lecció del llibres Biblioteca Medieval, de Siruela, tot i que també hi ha llibres d'altres editorials, com Quaderns Crema.)

Thursday, December 28, 2006

Paraules de Rilke


"Com aconsegueixes, amb qualsevol vestit o màscara, ser de veritat? T'admiro."

Rainer Maria Rilke

Reconciliació


Tristán e Iseo. Tomás de Inglaterra. XI. Tristán leproso. En aquesta versió Iseo i Brangiana encara són enemigues, però fan les paus. Crec que encara que s'esforci, Brangiana no pot odiar a Iseo, l'estima massa, i acaba plegant-se als seus desigs i fent el que la reina vol. Finament, Tristany aconsegueix que Brangiana els perdoni, i la cosa acaba com sempre: amb Tristany i Iseo passant la nit junts. Una nova paraula per dir-ho, en la línia de les paraules antigues com refocil·lar: delectar-se.

Wednesday, December 27, 2006

Tristany boig

"Ben mort està qui viu amb dolor."

"Si ho amaga i no ho diu creu que cap mal li pot succeir. Per revelar i divulgar secrets acostumen a passar molts mals. Les persones pateixen gran contrarietats si revelen els seus pensaments."

"En el gos hi ha gran noblesa i en la dona gran deslleialtat."


Tristán e Iseo. Anònim. Tristán loco (ms d'Oxford)

Tristán s'ha disfressat i va explicant tots els episodis de la història fins que Iseo el reconeix. En aquesta versió, Iseo i Brangiana sembla que mai han deixat de ser amigues.

sinople – verd en heràldica

Tuesday, December 26, 2006

Frase recordada de sobte

"Quan un home retrocedeix, ho fa de debò. Una dona només retrocedeix per agafar embranzida."
(no sé qui la va dir, algú francès del segle XVIII, diria, però no sé qui)
(dedico aquesta frase a la persona del bloc misogin que l'altre dia em va deixar un comentari; comentari que agraeixo molt, per cert; ara, el bloc no tant)

El futur amic


"Jo no demanava al futur els favors habituals. D'ell volia simplement el donatiu de la cultura i de la bellesa – únics miratges que em fascinaven-. Em calia també pensar en l'estómac, es clar. Els inconvenients d'una vida amb poques bases la tenia cada dia davant meu al mateix col·legi. El doctor Almeida i la dona pertanyien a aquella raça de llunàtics incorregibles, sempre esperant miracles, condemnats a la pobresa i als deutes. Per això havia de trobar una aixada capaç, amb la qual em guanyés les garrofes sense trair el somni que portava al pensament."

"Sens dubte... Mai no oblidaré aquest dos anys...
No mentia. Els devia més del que ells mateixos suposaven. El fet de veure'ls viure una vida insegura, estreta econòmicament, però rica d'amor, de sensibilitat i de cultura, era la resposta que feia molt l'ànima em demanava. Allà havia après per primera vegada que l'existència, buidada de certs valors, poc o res significava. (...) Sense aquella perseverant lliçó de poesia, de música, de somni i de penúria, com hauria pogut jo correspondre al senyal confidencial que la mà invisible del futur em feia?"

La creació del món
Miguel Torga
El tercer dia

Monday, December 25, 2006

Ho he fet: n'he parlat


Ostres! Us recordeu del que deia al primer missatge? Allò de que en la mesura que pogués procuraria no parlar del temps? Un any i 410 missatges després, i parlo del temps… Es ben bé que no es pot dir mai d'aquesta aigua no en beuré!

Llegir contra el món



A vegades el món no és com ens agradaria. Hi ha coses que no van bé. Frank McCourt vivia en un món que era un desastre, però tenia temps de buscar paraules al diccionari; tenia temps d'escoltar Shakespeare per la radio. Per més desgraciada i desastrosa que sigui la nostra vida, si tenim un llibre a prop és que encara no hem tocat fons, encara hi ha lloc per l'esperança. Dedico aquest missatge de Nadal a tots aquells que el dia de Nadal han engegat l'ordinador, a tots aquells que han perdut l'esperança de que les coses s'arreglin, a tots aquells que ja no tenen esma per llegir, ni potser, per viure. Encara que això no arreglarà res, ja ho sé. Enceneu una espelma a l'esperit del dia, però compte, no cremeu la casa! Tampoc es bo llegir a la llum de les espelmes; més aviat cal aprofitar les poques hores que encara queden de claror, avui que fa bon dia; la llum natural és la millor per llegir. Però si hi ha llum natural, millor sortir a fer un volt, no? A fer el toc: un planxat, potser. Feu alguna cosa que us faci feliços, i que el sol de Nadal us acompanyi.

També per Nadal


I què més que passar un dia tan especial fent el que més m'agrada? Bon Nadal a tothom!

Sunday, December 24, 2006

Retrets i culpes



Tristán e Iseo. Tomás de Inglaterra. X. Iseo y Brangén. Brangiana li retreu a Iseo la seva situació, la fugida dels homes. Totes les ofenses passades surten a la llum. Brangiana menteix davant el rei Marc per venjar-se de qui l'ha manipulada (Iseo) i de qui l'ha insultada (el noble que persegueix Iseo), sense deixar de protegir a Tristany, i de pas estreny el cèrcol entorn d'Iseo.
Donant la culpa a Iseo de la covardia de Kaherdí Brangiana potser és una mica dura. Però té altres motius per queixar-se, encara que Iseo no l'ha obligada a ficar-se al llit amb Kaherdí. Brangiana acusa a Iseo de manipular-la. I és cert que Iseo fins llavors ha fet el que ha volgut amb ella, però suposo que ella també hi tenia alguna cosa a dir, en tot això. La principal ofensa és que Iseo la volgués fer matar. Això sí que és imperdonable. Però si ha continuat al seu costat malgrat això (cosa que no entenc de cap manera) ja es podia pensar que la continuaria perjudicant. De totes maneres, l'hora de venjar-se li ha arribat, i Iseo queda al seu càrrec. És prou llesta per no denunciar a Tristany davant del rei – s'adona que l'assumpte de Tristany el rei no el vol acceptar – i desvia la seva atenció cap a un noble que persegueix a Iseo. I la jugada li surt rodona. I el narrador la continua anomenant "noble" Brangiana.

Notes
-------

- Iseo s'adona que el rei Marc l'estima i li perdonarà tot.
- podem sentir el dolor del rei Marc, el que sap i no vol saber.
- ambigüitat: fins i tot amb la veritat en mà, quina de les dues té raó? Quan parlen entre elles, cap menteix, totes dues tenen la seva veritat a favor seu, i en canvi les seves versions són contradictòries.
- em resulta difícil veure a Iseo "dolenta" com la presenta Brangiana, però Brangiana no diu res que no sigui veritat.

Saturday, December 23, 2006

Hi ha dos Monts Saint Michael


Algú potser recordarà que en un missatge passat em preguntava perquè el mapa del meu llibre Tristán e Iseo situava el Mont Saint Michael a Cornualles quan jo sabia que el Mont Saint Michael era a la Bretanya Francesa. Doncs bé, misteri aclarit: hi ha dos Monts Saint Michael. El Mont Saint Michael de la Bretanya Francesa, i el Saint Michael's Mount de Cornualles (tal i com deia el mapa). Així, la persona que em deia que el rei Artús vivia al Mont Saint Michael podria estar encertant perfectament.

Mor d'amor


No fa pas massa, el meu llibreter em deia que ell no concebia aquest amors que t'absorbeixen, que no comprenia a aquesta gent que s'enamoren tan apassionadament que emmalalteixen d'amor i ja no veuen res més. Ell, que ja té una certa edat, i no és pas solter, no ho ha experimentat mai. Primer vaig pensar que el meu llibreter era una persona molt equànime, molt equilibrada, molt amb els peus a terra. I el vaig envejar. Però llavors llegeixo Tristany i Isolda, i sé que no són només literatura, que hi ha amors que són així, que tots els amors de debò són així, apassionats, i que en certa manera, tots els enamorats són una mica Tristany i Isolda, o que ho haurien de ser, i vaig pensar que era molt trist que el meu llibreter no hagués sentit mai en la seva pròpia carn que es pot morir per amor, que un es pot beure l'enteniment per amor, que de vegades una persona és tan important per una altra que aquest no veu res més, no vol res més, no somriu amb res més; també és trist no haver viscut mai un amor com aquest poder fer-se'n càrrec. Encara que sigui un amor desgraciat.

Frases científiques


"La natura no revela els seus misteris d'un cop i per sempre."

Sèneca
Qüestions naturals


"No haig de buscar la meva dignitat a la l'espai, sinó dins el meu cap. No tindré més encara que posseeixi móns. Si fos per l'espai, l'univers m'envoltaria i se'm menjaria com a un àtom; però pel pensament jo abasto el món."

Blaise Pascal
Pensées

Algunes paraules al diccionari

Tristán e Iseo. Tomás de Inglaterra. IX. El séquito de la reina.

brac – varietat de gos de caça d'orelles penjants i pèl ras, perdiguer.

furrier – caporal que té al seu càrrec de proveir a l'allotjament, de repartir el queviures, etc.

palafrè – a l'Edat Mitjana, cavall noble de sella però no de batalla (per oposició a destrer); cavall en que va muntat el criat que acompanya el seu amo quan va a cavall.

palafrener – el qui menava un palafrè caminant a l'estrep del cavaller; el qui munta el palafrè; mosso que té cura del cavalls.

"También los mulos de carga y los de caza." Muls de caça?

Frase


"Lo dolent d'estar necessitat d'afecte és que de vegades t'enamores de gent que et fa mal."

Clara Gamboa Guzmán

Thursday, December 21, 2006

Frase cèlebre

"Treballar en una editorial i llegir a casa és com ser escombriaire i dedicar-se a remenar la brossa quan acabes de treballar."

Helen Fielding
El diari de Bridget Jones

Monday, December 18, 2006

Carta als reis - Els llibres que m'agradaria llegir i que encara no ha escrit ningú


Estimats Reis Mags,
Aquest any m'he portat molt bé. M'agradaria que em portéssiu tres llibres: el primer, Com es forja un escriptor, un llibre on s'expliqui quins són els passos que porten a algú que escriu a convertir-se en escriptor; el segon, Com es forja una dona, un llibre que porti a qui el llegeix a madurar com a persona i en la seva relació amb el sexe oposat; i el tercer, Com es forja un amic, un llibre que porti a qui el llegeix a tenir amics de debò. Són tres llibres d'autoajuda, en sóc conscient, però ho prefereixo a qualsevol obra de ficció (d'aquestes ja en tinc moltes, encara que l'autoajuda moltes vegades és més ficció que res més). Sé que aquests llibres encara no els ha escrit ningú, però també sé que això no és impediment per vosaltres.
Una salutació nadalenca,

Meme


A les envistes de Nadal m'arriba el següent meme: una carta als reis sota el títol Els llibres que m'agradaria llegir i que encara no ha escrit ningú (Si es vol, es pot canviar els llibres per pel·lícules, òperes, quadres, exposicions, etc).
Passo el meme a tot aquell qui tingui imaginació i ganes fer-lo.

Missatge número 400


Avui celebro el missatge número 400. Està bé: un any, 400 missatges. És hora de fer recapitulació del que estic llegint. Llegeixo Tristán e Iseo, varis autors. M'està agradant molt. Llegeixo El Quijote, de Cervantes. Llegeixo La creació del món, de Miguel Torga. Llegeixo Memorias de Ultratumba, de Chateaubriand. Llegeixo La princesa que creia en contes de fades, de Marcia Grad. També tinc a mig llegir Poemas Escogidos, d'Adam Zagajewski i Una Ola, de John Ashbery.

El mal invisible


"De totes les formes de violència, l'assetjament moral és la més insidiosa, la més danyina, per ser la de més difícil comprovació a l'hora de la veritat. Practicat individualment o col·lectivament, pot deixar seqüeles indelebles que porten a qüestionar l'autoestima i, per tant, la pròpia existència.
Però, què és l'assetjament moral i en què consisteix en les seves manifestacions? Com definir una violència que no deixa empremtes físiques aparents? (...)
"Una educació repressiva –la que té per objectiu posar el nen a ratlla pel seu bé- malmet la seva voluntat i l'obliga a reprimir els seus sentiments veritables, la seva creativitat, la seva sensibilitat i capacitat de rebel·lar-se" Segons l'autora, aquest tipus d'educació predisposa a noves submissions. (...) Si durant la seva infantesa se'l prepara d'aquesta manera, en l'edat adulta serà manipulat. La solució del problema escapa als tractaments psicològics clàssics (...)
Es tracta d'una qüestió que necessita un replantejament radical dels fonaments filosòfics de cadascú. L'assetjat ha d'afermar-se a través del seu trauma, impedint que l'altre s'apoderi de la seva substància vital, i això suposo no oblidar l'aspecte més essencial de l'ésser humà: la seva possibilitat d'evolucionar per mitjà de l'autoeducació, que no s'aprèn ni a les universitats ni a les escoles politècniques. L'educació, tal com s'imparteix i es percep actualment, pretén equiparar l'intel·lecte de manera opaca, tecnificant el pensament i deixant de banda la persona global."

Presència 5/11/2000
Paul Schnyder

Sunday, December 17, 2006

On és la solució?


La princesa que creia en contes de fades. Marcia Grad. Capítol VI. Sempre es trepitja la rosa més bonica. Se'm fa difícil llegir aquest tros, en el que el doctor Hyde maltracta emocionalment a la princesa. Que algú no pari d'insultar-te, trobar malament tot el que fas i fer-te crits pot arribar a ser molt dur. I que ho faci algú que estimes pot ser molt més dur encara, dur fins al punt que faci que no valgui la pena viure. Encara no entenc com la princesa ha trigat tant a afartar-se'n. Però és clar, fer un cop de cap i posar-hi punt i final no sempre està a l'abast de la persona que pateix. És molt típic d'una persona insegura (ja sigui home o dona) pensar-se que a més els maltractes emocionals són per culpa seva. Això li passa a la princesa, intentant sense aconseguir-ho ser perfecta. Sort que això és un llibre d'autoajuda i sembla que acabarà bé, perquè sinó el deixaria. Tinc ganes de veure quina solució hi troba. Perquè això és el que anuncia la contraportada: una solució.

L'aigua atrevida


Tristán e Iseo. Tomás de Inglaterra. VIII. El agua atrevida. El que són els homes: Kaherdí s'assabenta de que Tristany no estima a la seva germana, Iseo de les Blanques Mans, i en comptes de posar-se a favor d'ella, i enfadar-se per sempre amb Tristany, només pensa en que aquest li presenti a la donzella d'Iseo, Brangiana.

Aromes del convent


Al barri antic de Girona, al carrer del al Força, hi ha una petita botiga que em té el cor robat. Es diu Ambrosia, i ven productes de monestir. Això vol dir: mel, confitures, dolços, vins, bijuteria arcaïtzant, llibres de temàtica medieval, discos de música antiga, i tot de petites altres coses que val la pena anar descobrint. L'oferta és variada, però jo només em fixo en la mel, els llibres i els discos. La mel és excel·lent, i en tenen de cristal·litzada, que és com ha de ser la mel segons els experts. De discos, tenen tots els de Jordi Savall, inclòs el clàssic Tots els matins del món i molts altres. Pel que fa als llibres, en tenen d'en Ramon Llull, tenen la col·lecció de literatura medieval que fa Siruela, tenen la col·lecció de clàssics grecs i llatins de Gredos i fins i tot i vaig veure el clàssic japonès La historia de Genji, que es deu incloure dins els productes dels monestirs zen, suposo. (Es broma.) L'única cosa que hi trobo a faltar són més llibres en català. Hi ha uns llibres grossos amb dibuixos medievals realment bonics, perfectes per regalar. Evidetment cap producte d'aquesta botiga és de primera necessitat ni ens abrigarà a l'hivern; tots son coses de més a més, luxes, per dir-ho d'alguna manera. Però què seria de la vida si no ens poguéssim fer un regal de tant en tant?

Saturday, December 16, 2006

Frases


"Vida sana i res de drogues. Donar-se l'oportunitat de ser independent i de realitzar els propis somnis, encara que no se sàpiga quins són.
Llegir, informar-se, aprendre tant com es pugui. Saber que el món pot seguir sense nosaltres, no tenir por i adquirir responsabilitats."

Carmen Del'Oreffice

"Fer-se gran es aprendre a escollir entre moltes opcions, cap de perfecta."

(frase sentida a la tele)

La vena polèmica


Tristán e Iseo. Varis Autors. Tristany, per ser l'heroi d'aquesta història i per ser digne d'Isolda ha de: ser bell, saber imitar tots els ocells, saber tocar tots els instruments, saber compondre música, saber fer trampes per caçar animals, saber tirar amb arc, saber fer anar l'espasa, saber muntar a cavall, saber manejar les armes (a peu i a cavall), ser valent i ardit, saber matar dracs i monstres... És a dir, que Tristany ha de ser trobador, caçador, cavaller... En canvi, què se li demana a Isolda per ser l'heroïna d'aquesta història i per ser digna de Tristany? Que sigui "bella". Isolda la Rossa és bella i té el do de la paraula, res més. I encara sort que té el do de la paraula, perquè sinó seria un pixer de flors, o, més castissament, un "florero".

Friday, December 15, 2006

Explicar la vida


Hi ha moltes menes de blogs: de llibres, de notícies, d'intimitats... Avui estava llegint un bloc on la persona que l'escriu explicava una intimitat. De fet, un refocil·lament, per dir-ho com ho diu Cervantes, i aprofitant que he parlat del terme. M'ha encantat llegir-ho, de fet, m'he quedat amb un somriure estúpid a la cara que la gent em pregunta "què rius?", i es clar, és fa difícil d'explicar. El primer que he pensat és que jo mai explicaria a Internet una intimitat així. Però llavors recordo que jo explico les meves lectures, i la lectura és una experiència molt íntima, també. Per tant, quina diferència hi ha? Si aquesta persona no llegeix llibres i ha d'explicar els seus refocil·laments, qui sóc jo per criticar-ho? Què pensaria l'altra persona, la persona amb qui s'ha refocil·lat, si ho veies escrit a Internet? Segurament no li faria gaire gràcia... Encara sort que no ha donat noms. Però jo podria saber qui és una de les persones, només hauria d'investigar una mica. No costaria gaire, llavors, saber qui és l'altre... És ètic explicar intimitats com aquesta, intimitats que afecten altres persones? Això no hauria de quedar dins l'àmbit privat? Jo m'ho he passat bé llegint-ho, però perquè sóc una xafardera incurable, m'encanta mirar pel forat del pany. Per això, també, suposo, llegeixo llibres. Suposo que la mateixa necessitat que em porta a mi a explicar les meves lectures ha portat a aquesta persona a explicar una intimitat com aquesta; no se sap mai, potser algun dia jo també tingui necessitat d'explicar coses així. Mentrestant, continuaré llegint.
Una curiositat: aquesta persona ha explicat un refocil·lament, un rotllo, un fet i fet, sense més història. Jo em pregunto: el dia que s'enamori de debò, sabrà –o voldrà- explicar-ho d'aquesta manera? O preferirà guardar-s'ho per si mateix?

Thursday, December 14, 2006

Refocil.lar


El Quijote. Cervantes. Tot llegint aquest llibre em fixo que Cervantes fa servir la paraula "refocilar" com a sinònim de tenir contacte carnal, fer l'amor o disfrutar del sexe. La va fer servir per referir-se a Rocinante, quan se'n va amb les eugues, i la fa servir per descriure el que faran la Maritornes i l'arrier. És una paraula que em crida molt l'atenció i la busco al diccionari. Al Pequeño Larousse posa: "refocilar"- divertir, alegrar. En català, "refocilar" és refocil·lar. El Pompeu Fabra posa: refocil·lar – alegrar, donar calor, vigor, etc. És a dir, que avui en dia no té exactament el significat que li dóna Cervantes, i que no sabem si en aquell temps tenia o li dóna ell.

Wednesday, December 13, 2006

Gradació


Tristán e Iseo. Tomás de Inglaterra. VII. La Sala de las Imágenes. El rei Marc té el cos d'Iseo, Iseo té l'ànima de Tristany i el cos del rei Marc, Tristany té l'ànima d'Iseo, Iseo de les Banques Mans no té res. Si comptem que és més feliç qui més té, ens surt que Iseo de les Banques Mans és la més desgraciada, llavors ve el rei Marc, perquè un cos val menys que una ànima, llavors ve Tristany, perquè té una ànima, i finalment la menys infeliç hauria de ser Iseo, perquè té un cos i una ànima. Però es clar, no sempre és més feliç qui més té... i menys en això de l'amor...

Qui s'endú més cops?


El Quijote. Cervantes. Capítol XVI. Don Quijote i Sancho no guanyen per pallisses: ni dormint se'n salven. El Quixot es deu pensar que és Tristany, i que totes les donzelles sospiren per ell... encara sort que ell només pensa en la seva Dulcinea; en aquest punt si que es pot dir que és un cavaller.
Em fa molta gràcia la descripció que fa Cervantes dels encants de Maritornes, com contraposa el que és amb com es pensa que és El Quixot.
Quan estan tots apilonats donant-se cops, sembla una escena de vodevil, de comèdia en blanc i negre d'aquelles d'abans.

Qui pateix més?


Tristán e Iseo. Tomás de Inglaterra. VII. La Sala de las Imágenes. Tristany s'ha fet una estàtua d'Iseo i li confia els seus pensaments, amb l'estàtua desfoga la seva ràbia; hi parla com nosaltres parlaríem a una fotografia. La Sala de les Imatges també és una metàfora del record.
El capítol continua preguntant-se qui és més infeliç: si Marc, que té el cos d'Iseo però no pot tenir la seva ànima; Iseo, que ha de dormir amb el rei Marc quan voldria fer-ho amb Tristany; Tristany, que vol Iseo i és lluny d'ella; o Iseo de les Blanques Mans, que s'ha casat amb Tristany però que no pot tenir ni el seu cos ni la seva ànima. El narrador es pregunta qui del quatre és més infeliç, i jo crec que tots quatre ho són força, d'infeliços. Potser Tristany i Iseo més que ningú, perquè el seu amor és correspost, però impossible. Es clar que potser són més infeliços el rei Marc i Iseo de les Blanques Mans, l'amor dels quals no és correspost.

Tuesday, December 12, 2006

Repetició


"Quan una cosa ens agrada, sempre busquem repetir-la."

(frase sentida a la radio)

L'home que observava els estels


"El baró es va mostrar sempre galant i amable. No obstant, no s'estava a taula més temps que el necessari per dir galanteries a les senyores i satisfer la gana. Després estava sempre fora, examinant totes les pedres i recollint herbes. De nit, quan nosaltres portàvem hores dormint, ell observava els estels. Les noies compreníem allò molt menys encara que el meu pare, el marquès."

Doña Rosa Montúfar

(això és el que va escriure, molt temps després, un membre d'una família rica que va acollir a Humboldt en el seu viatge per Sud-Amèrica)

Monday, December 11, 2006

Bloc d'una lectora: primer aniversari

Un!

La Clara per la Clara



_ Clara, com va ser que comencessis a fer un bloc?
_ Sempre havia volgut tenir una pàgina web sobre llibres, però no ser prou informàtica. Llavors em vaig assabentar que existien els blocs, i que era molt fàcil fer-los, i va ser oli en un llum. De fet, el que faig el bloc portava anys fent-t'ho al meu diari, o sigui que hi tinc molta pràctica.
_ Creus que hi ha molta diferència entre el que escriuries en un diari i el que escrius al bloc?
_ Al diari, si un llibre no m'agradava, no dubtava a posar-lo verd. Ara, al bloc, això ho evito tant com puc. Procuro només parlar bé dels llibres de que tracto, encara que sé que això no sempre és possible. Però si d'un llibre no en puc dir una cosa bona, no en dic res, simplement no en parlo. Ja sé que és una actitud que sembla "piloteig", però en realitat jo no crec que sigui ningú per criticar res. Una altra diferencia és que ara sempre sóc conscient de que algú ho llegirà. Abans, al diari, era conscient de que ningú ho llegiria i m'explaiava amb més llibertat. Això ara ha canviat. De totes maneres, tampoc no m'imposo masses restriccions, i dic gairebé tot el que penso.
_ Què ha de tenir una frase perquè la incloguis al bloc?
_ M'ha d'arribar al moll de l'ós.
_ Després d'un any fent el bloc, quin balanç en fas? N'estàs satisfeta?
_ Sí, la veritat és que n'estic molt contenta. No m'esperava fer un any, vaig pensar que de seguida me'n cansaria. Però ara que l'he fet, ambiciono fer-ne molts més, ser velleta i encara estar fent el bloc, saps què vull dir? Crec que he trobat una cosa que m'agrada fer de debò. Sempre m'havia agradat escriure, però el que escrivia només ho llegien quatre gats. Ara també ho llegeix poca gent, però hi ha la possibilitat de que ho llegeixin més persones, i aquesta sensació de "publicar" enganxa molt. Com a mínim a mi m'ha enganxat.
_Quin llibre t'enduries a una illa deserta?
_No crec que si estigués en una illa deserta estigues per gaires llibres. Algun que expliques quines plantes són comestibles, potser... i algun que expliqués com fer una sopa!
_ De quina entrada del bloc n'estàs més satisfeta?
_ De la de John Ashbery. Vaig llegir moltes pàgines per escriure el que vaig escriure, i la cosa va necessitar un procés d'elaboració una mica llarg. Normalment no hi estic tant per fer una entrada. No sé si és la millor entrada, però segur que és la més treballada.
_ Hi ha alguna entrada que no hagi rebut la resposta que pensaves?
_ Vaig escriure una entrada que es deia La connexió Charlotte, sobre una possible connexió entre Chateaubriand i Jane Austen. A mi em va emocionar molt, però sembla que a ningú més li va fer ni fred ni calor.
_ Per què creus que t'ha fascinat tant la matèria de Bretanya?
_ No ho sé. Jo també m'ho pregunto. Suposo que és el fet d'haver trobat un món on submergir-me, un món que es basta a si mateix, amb moltes ramificacions, però alhora complet, tancat. Que sigui llegendari però que t'ho puguis creure com si hagués passat de debò. Que els protagonistes siguin humans i contradictoris, i que la seva psicologia estigui explicada amb aquesta finor. Que sigui com la vida mateixa però amb aquell punt més de fantasia i d'imaginació. És un món que m'està agradant molt, que em dóna aquella cosa més que busco en un llibre.
_ I El Quijote, és el que t'esperaves?
_ La veritat és que l'estic entenen molt bé, m'esperava que seria més difícil. De totes maneres, el fet d'estar concentrada en el Tristany i Isolda fa que El Quijote no acabi d'explotar, el tinc una mica arraconat. Però m'agrada, està molt ben escrit, i el continuaré llegint. Però crec que es mereix ser "el llibre principal", i ara "el llibre principal" és un altre.
_ Creus que el fet d'estar llegint varis llibres a la vegada pot afectar la qualitat de la teva lectura?
_Fins ara crec que no l'havia afectat. Però no havia llegit res que m'absorbís tant com el Tristany i Isolda. El que em passa ara és que només voldria llegir aquest llibre, i que haig de fer un esforç per obrir els altres. Això encara no m'havia passat, des que faig el bloc. Després, quan n'obro algun altre, no me'n penedeixo, al contrari, m'agrada. Però de bon principi només em llegiria el Tristany i coses de la matèria de Bretanya.
_ Per què no llegeixes llibres actuals?
_ Perquè crec que el valor d'un llibre necessita ser contrastat pel pas del temps. Els llibres actuals encara no han passat aquesta prova de foc, i en aquest sentit són apostes molt a arriscades. Prefereixo anar a les apostes segures que són els clàssics. De totes maneres hi ha excepcions, es clar. Vaig començar Les cendres d'Àngela amb moltes reserves, precisament perquè era un llibre actual. Però no me n'he penedit, al contrari. També m'agraden Paul Auster i John Irving. Són escriptors actuals que frueixo llegint (notis que no dic disfruto). Ja sé que també hauria d'incloure escriptors catalans i espanyols actuals, alguna vegada ja n'he llegit algun, però no es pot arribar a tot i s'ha de discriminar. Arriba un moment que has de triar. I parlar d'escriptors actuals no només es arriscat alhora de saber què et trobaràs llegint-lo: també és arriscat alhora de parlar-ne. Trobar que un clàssic és molt bo no té massa mèrit, en canvi saber el valor d'un escriptor actual, del qual no tens referències del què en pensa la crítica o de com està considerat, o qui té raó si uns diuen una cosa i altres una altra, és molt més arriscat. Suposo que per això jo tampoc no ho faig: no tinc tanta confiança en el meu criteri. Sempre procuro dir el que penso sense mirar què diuen altres, però es clar que m'agrada trobar bons els llibres considerats bons, i dolents els considerats dolents, tot i que no està massa clar qui ho decideix això. Si parlés de llibres actuals, a part de trobar-me que moltes vegades n'hauria de parlar malament, i això no m'agrada, em trobaria que necessitaria un criteri més definit del que jo tinc, és a dir, haver estudiat més o haver llegit més sobre el tema. Ja dic, per trobar que un clàssic es bo no es necessiten masses estudis, en canvi jutjar un llibre del que no tens referències ja són figues d'un altre paner. Tot i que també ho podria fer i equivocar-me, es clar. Tampoc no passaria res.
_ Creus que es pot dir que fas crítica literària?
_ No m'agrada gaire el terme, però suposo que es inevitable que em diguin que faig això. Jo no em considero crítica, sinó lectora, i no critico res, sinó que tinc opinions sobre el que llegeixo. De totes maneres sóc conscient de la mala fama que tenen els crítics, i no m'agrada gaire formar part d'aquest gremi, però suposo que és inevitable. Preferiria ser considerada escriptora. M'agrada més ser considerada una lectora que opina que una crítica literària, sincerament. A més, crec que un crític literari ha de tenir un bagatge acadèmic que jo no tinc.
_ Per què et dones la feina de traduir el bloc?
_ Algú podria pensar que ho faig perquè penso que el que escric val la pena de ser traduït, però no és per això. És simplement perquè volia que em llegissin una sèrie de gent que no llegeixen en català. Paradoxalment, la pàgina en castellà té moltes menys visites, quan sembla que hauria de ser al revés. No ho sé... sé que traduir és una feinada i sé que no sempre ho faig bé, però és una cosa que m'ha acabat agradant molt, i no me'n penedeixo gens d'haver començat.
_ Quin llibre no llegiries mai?
_ Els que han escrit dictadors i coses així.
_ Diguem un personatge literari del que t'hagis enamorat.
_ N'hi ha molts, Tirant lo Blanc, Martin Eden. Però un dels que em vaig enamorar de debò no és un personatge, sinó un escriptor: Humboldt, quan vaig llegir Del Orinoco al Amazonas. M'hagués encantat conèixer-lo.
_ Què n'esperes d'aquest any que bé, blocairement parlant?
_ Com se sol dir, "que em quedi com estic". I continuar tenint temps per llegir i escriure, es clar, tot i que hagi de fer altres coses.

Bogeria que tampoc salva


"L'única manera amb que els innocents poden defensar-se del món és la bogeria."

Sergi Sánchez

Sunday, December 10, 2006

Quan l'escriptura no salva


"He escrit durant tota una vida. Com una imbècil he fet això. Tampoc està malament ser així; mai he estat pretensiosa. Escriure durant tota una vida, això ensenya a escriure. Això no salva de res."

Anne Sexton

Saturday, December 09, 2006

Meme


En Pere, de Saragatona, cavallerós com sempre, em passa aquest meme. Si algú el vol fer hi està convidat.
Agafa el llibre més proper. Obre’l per la pàgina 123. Troba la cinquena frase. Escriu l’oració juntament amb aquestes instruccions. Ull!, no busquis el llibre que més t’agradi, sinó el que tens al costat.

"que él llamaba en sus rimas rubias olas."

Antonio Machado
Poesías Completas
(pàgina 123, cinquena línia)

"años de su vida, un hábito de monje debajo de la coraza. "

Montaigne
Ensayos
(pàgina 123, cinquena línia)


"cuando veíamos el fulgor de una mirada asomarse entre"

Italo Calvino
La Gran Bonanza de las Antillas
(pàgina 123, cinquena línia)

Fantasma


"_Yo soy ardiente, yo soy morena,
yo soy el símbolo de la pasión;
de ansia de goces mi alma está llena.
¿A mí me buscas? No es a ti; no.

_ Mi frente es pálida; mis trenzas, de oro;
puede brindarte dichas sin fin;
yo de ternuras guardo un tesoro.
¿A mí me llamas? _No; no a ti.

_ Yo soy un sueño; un imposible,
vano fantasma de niebla y luz;
soy incorpórea, soy intangible;
no puedo amarte._ ¡Oh, ven; ven tú!"

G. A. Bécquer
XI
Rimas


Quan llegeixo aquest poema, no puc evitar pensar malament. ¿Per què no vol a les dues que se li ofereixen primer i vol a l'altra que "no puedo amarte"? ¿Qui hi ha al darrera? ¿Pot ser que no sigui una dona? ¿És un fantasma romàntic o és una altra cosa? Ja sé ara algú em dirà "no pongas tus sucios pensamientos sobre Bécquer", però no ho puc evitar. Aquesta poesia... que tampoc passaria res, es clar. Però seria xocant, com a mínim.

Sopeta


John Irving deia en una de les seves novel·les que és més fàcil cuinar que escriure, perquè a la cuina, per poc que hi posis bons ingredients, sempre surt una cosa bona. Ahir sentia per la radio que parlaven de sopes. Jo no sé fer una sopa. Em van venir ganes de comprar-me algun llibre (¿Sopas del mundo?), per intentar fer-ne alguna; ara que ve l'hivern, sembla que ve bé una sopa. Però, com passa amb tantes altres coses, no crec que cuinar s'aprengui als llibres. Suposo que tot, cuinar i escriure, té la seva dificultat, per més que cuinar pugui semblar molt més útil i nutritiu, d'una utilitat immediata i d'una nutrició palpable. La utilitat de l'escriptura és molt més etèria, i que el que s'escriu sigui nutritiu... bé, suposo que hi hauria molt a discutir. La cuina de l'escriptura també és una complicada alquímia que vol els ingredients adequats i els comensals degudament famolencs i preparats per assaborir el plat. Per sort, cuinar i escriure no són coses incompatibles. I sempre s'és a temps a fer-se una sopa, ara que ve l'hivern; molt més difícil serà escriure un text que ens reconforti com una sopa calenta.

Friday, December 08, 2006

Jorns sinistres

¡Oh estas jornadas siniestras,
Señor... estas jornadas siniestras
en que mis ojos empiezan
a verlo todo en la tierra
igual y al fin no hallan diferencia
entre la luz de una venta
y el resplandor de una estrella!
¡Oh estas jornadas siniestras
en que nada me consuela,
ni me alienta,
ni me eleva...!
Nada, Señor: nada, nada... ni tú ni la Belleza...
Sí, estas horas siniestras
me da igual ser o no ser poeta...
y ya no hallo diferencia
entre un verso y una blasfemia."

León Felipe
XII
Versos y oraciones del caminante

Ficció


Llegeixo Tlön, Uqbar, Orbis Tertius, inclòs dins de Ficciones, de Jorge Luís Borges. Què dir? Ja l'havia llegit altres vegades, però cada cop que el rellegeixo em sorprèn. Com deia el meu llibreter, és ben bé una narració que necessites compartir, és per llegir a algú en veu alta, és per dir "Has vist?" o "Què et sembla això?". I és, evidentment, una narració per quedar-se impressionat, molt impressionat. Com algú, en unes poques ratlles, pot construir tot un món imaginari, un món no fet de persones, sinó de llibres i d'idees, teories i metafísica. Però al final, tot acaba quedant com un joc del llenguatge ( que és el que és la literatura: un joc del llenguatge).
A destacar: com el que era presó es converteix en col·legi (traïció de l'inconscient?) i la paraula lluna en la parla de Tlön: per dir "surgió la luna sobre el río", es diu "hacia arriba detrás duradero-fluir luneció". Borges no deixa de ser un poeta, encara que un poeta una mica complicat.
M'agrada rellegir de tant en tant les seves Ficciones, i submergir-me en aquestes narracions estimulants, que fan venir ganes d'estudiar, d'aprendre, de descobrir coses noves, coses secretes; fan venir ganes de perdre's entre llibres.

Thursday, December 07, 2006

Invisibilitat


Darrerament m'he posat un comptador de visites. Suposo que era inevitable que això acabés passant. Es molt propi d'algú que porta un bloc voler saber si hi ha algú que es llegeix el que escriu. Si alguna cosa he descobert és que la persona que més visita el meu bloc sóc jo mateixa. Però una barbaritat de vegades. Sempre entro per comprovar coses, rellegir, canviar alguna falta d'ortografia, i assegurar-me de que tot està en ordre. Llavors he vist unes quantes visites d'amics, persones que conec i a qui he dit que porto el bloc. També hi ha algunes visites provinents de països exòtics, despistats, suposo, que no s'hi deuen estar més de cinc segons. I res més. Conclusió: no és un èxit aclaparador, precisament. Els primers dies que vaig tenir el comptador vaig rebre més visites, i em vaig animar. Però aquests darrers dies, no sé si és el pont o què, la cosa ha baixat en picat. Veig altres blocs que visito jo normalment: tenen un centenar de visites al dia. Enveja? Sí, sí. Però en fi. Crec que continuaré escrivint com sempre. Encara que no s'ho llegís ningú jo escriuria. I la cosa està perillosament a prop de que no s'ho llegeixi ningú. Estic a punt d'aconseguir un dels grans somnis de la humanitat: la invisibilitat. De totes maneres, com menys gent s'ho llegeix més tranquil·la em sento, més lliure per expressar-me. I puc entendre perfectament que la temàtica d'aquest bloc, encara que a mi m'apassioni, no interessi a massa ningú. Sé que si parlés de política o de futbol... o fins i tot de música... i no entendre d'un tema veig que no és obstacle per parlar-ne per cap tertulià de radio o blocaire. Però és que, a part de parlar del llibres que llegeixo, parlar d'altra cosa tampoc m'interessa el més mínim. O sigui que res, amb comptador o sense, amb visites o sense, jo continuaré com sempre.

Wednesday, December 06, 2006

Solitud reparadora


"Val més no tenir companyia que tenir per companya a l'enveja i és millor estar sol nit i dia que estar amb algú a qui no s'estima."

Tristán e Iseo
Tomás de Inglaterra
VI. La melancolía de la reina Iseo

Tuesday, December 05, 2006

Sempre l'amor


"También yo he sentido el peso de llevar
una carga excesiva de emociones;
también yo he deseado, más que cualquier mujer,
que este agitado y febril corazón se calmara.

También yo he ansiado una fuerza inflexible
y una voluntad aguda como el hierro de una lanza;
he alabado la firme y resuelta actitud
del que no tiene dudas, del que no siente miedo.

Pero en el mundo he aprendido lo que allí
tú sin duda también algún día aprenderás:
que esa voluntad, que esa energía, aunque raras,
son, sin embargo, mucho, muchísimo menos raras
que el amor. "

Matthew Arnold
A Farewell

Monday, December 04, 2006

Amor i desamor


Tristán e Iseo. Tomás de Inglaterra. V. La boda de Tristán con Iseo de las Blancas Manos. Tristany, lluny de Cornualles, retreu a Iseo que s'ho passi bé amb el rei Marc. Es pensa que Iseo l'ha oblidat, o que l'estima poc. No odia a Iseo, només es proposa oblidarla. Decideix casar-se, i fer l'amor amb la seva dona per saber què sent Iseo quan està amb el rei Marc. Escull Iseo de les Blanques Mans, perquè es diu Iseo i perquè és bella com la reina. Es casa amb ella per venjar-se de la seva Iseo i per intentar alliberar-se del sofriment que li provoca el seu amor per ella. Un cop casat, s'adona que s'ha perjudicat a si mateix en comptes d'anar contra Iseo. Passa una llarga estona deliberant si s'ha de ficar al llit amb la seva dona. Al final, la raó i l'amor vencen el desig carnal, i decideix dir-li que té una ferida al costat que l'impedeix fer res amb ella. Iseo de les Blanques Mans s'ho creu i promet guardar el secret.
Una lluita interior, contra si mateix, antològica. Veiem tot el procés que fa la ment de Tristany fins que decideix casar-se, i tot el procés que fa fins que decideix no ficar-se al llit amb la seva dona. No sé si en aquella època existia el "stream of concieousness" o monòleg interior, o si s'havia inventat la novel·la psicològica, però això és se'ns dubte les dues coses. Veiem a Tristany anar d'un extrem a l'altre com un pèndol, sense deixar mai d'estimar a la seva Iseo.

Sunday, December 03, 2006

Sociedad de Amigos y Protectores

"Sociedad de Amigos y Protectores
de Espectros Fantasmas y Trasgos.
Muy señores suyos:
Tengo el disgusto de comunicarles
que tengo en casa y a su disposición
un fantasma pequeño
de unos dos muertos de edad,
que habla polaco y dice ser el espíritu del Gengis Khan.
Viste sábana blanca de pesca
con matrícula de Uranio
y lleva un siete en el dobladillo
que me da miedo zurcírselo
porque no se está quieto.
Aparece al atardecer,
o de mañana si el día está nublado
y por la noches cabalga sobre mis hombros
o se mete en mi cabeza a machacar nueces.
Con mi perro se lleva a matar
y a mí me está destrozando los nervios.
Dice que no se va porque no le da la gana.
Todos los días hace que se me vaya la leche,
me esconde el cepillo la paz y las tijeras,
si alguna vez tengo la suerte
de conciliar el sueño,
ulula desgañitándose por el desván.
Ruego a ustedes manden lo que tengan que mandar,
y se lleven de mi honesto pisito
a dicho ente
antes de que le coja cariño. "

Gloria Fuertes
Sociedad de amigos y protectores

En l'amor...


"En l'amor s'aprèn més que no s'ensenya, es desaprèn més que no s'oblida."

(frase trobada a Internet)

La màgia de Tristany i Isolda


Fa dies que em pregunto quina és la màgia que té aquesta història que fa que hagi perdurat durant tant de temps. Evidentment, jo no puc trobar la resposta, però puc intuir-ne alguna explicació. Una de les màgies que té és que a cada capítol, Tristany i Isolda, malgrat els obstacles, malgrat els inconvenients, se les componen per estar junts i sols. I no és el sexe tan sols: és el fet d'estar junts, com a dos persones que s'estimen; parlar i tenir la presencia l'un de l'altre. I fer l'amor amb la persona estimada, es clar. Això és el que el lector espera i el que el text li dóna: que Tristany i Isolda estiguin junts.
Una altra de les raons és que els fragments conservats són literàriament admirables; malgrat que siguin una traducció, malgrat que estiguin fragmentats. Estan molt ben escrits, amb l'alè dels clàssics, i donen a una història molt senzilla (dos amants que no poden estar junts) totes les voltes i tots els matisos necessaris perquè la cosa sigui interessant.
Bé, la història és la de dos amants que no poden estar junts, però té trampa, perquè... qui hi ha més unit l'un a l'altre que Tristany i Isolda ho estan entre ells? Vull dir que no poden estar junts físicament (tot i així ho estan força sovint) però espiritualment són inseparables.

Quan els trobadors agafen les armes


Tristán e Iseo. Gerbert de Montreuil. Tristán Ministril. En aquest versos es veu com Tristany guanya als cavallers de la cort del rei Artús, inclòs Lancelot. El reconeixen, i com que són amics, Tristany els demana que l'acompanyin a la cort del rei Marc; on espera veure a Iseo. Hi van disfressats de joglars, i Iseo reconeix a Tristany perquè toca el lai que ells dos junts van compondre, el lai del lligabosc. Els cavallers, amb els instruments al coll, ajuden al rei Marc en un torneig que tenia perdut. Gràcies a això, el rei perdona a Tristany, que es pot quedar a la seva cort, encara que només serà per un temps, i els seus amics tornen a la cort del rei Artús.
Surt Perceval, el cercador del Grial, un personatge més de la matèria de Bretanya.
Entre parèntesi, l'edició indica els versos omesos, que no han estat traduïts. No puc deixar de preguntar-me perquè no i que posaven aquests versos... En total han omès 123 versos. Per què?
Un ministril (en català ministrer, encara que ministril també és correcte) era un músic que tocava algun instrument de vent, i era sinònim de trobador. A Tristany el veiem tocar la flauta i la viola.

Saturday, December 02, 2006

Déu i el dimoni

Per què Déu va amb majúscules i diable no?

Friday, December 01, 2006

Ni herbes ni ungüents

"Llegiu poesia, que cura."

(Alicia de Llegit)