El nas de Cleópatra

El fet que Txèkhov morís prematurament mentre Gorki vivia i es convertia en icona del comunisme, em fa platejar el següent: quina hagués estat la reacció de Txèkhov davant la revolució russa?
(Veus, aquí em guanya la opinió del meu llibreter sobre que no es pot evitar la política.)

Radiografia

Sin trama y si final. 99 consejos para escritores. Antón Txèkhov (edició de Piero Brunello). Un llibre molt curt, que es llegeix ràpid i amb interès. És una bona i breu mostra de la correspondència de Txèkhov. Jo diria que no és tant un llibre de consells com una radiografia d'una ànima escriptora. És a dir, que serveix més per conèixer a Txèkhov que no pas per aprendre coses sobre l'escriptura, tot i que hi ha consells molt útils i raonables. Txèkhov és una persona que escriu amb la raó. Em quedo amb la seva mentalitat, la seva amplitud de mires i la seva modèstia. Ja no només és el fet de ser un escriptor més o menys bo, també és el fet de ser una persona excepcional, com ho demostren aquest fragments.

Qüestió d'edat

Sin trama y sin final. 99 consejos para escritores. Antón Txèkhov (edició de Piero Brunello) Es reprodueixen alguns fragments de cartes que Txèkhov va escriure a Maksim Gorki, un altre pes pesant de les lletres russes. Recordo que llegint el llibre Fins a la mort, de Louis Aragon (això va ser abans de dur el bloc), vaig anar a l'enterrament de Gorki. Era una mena d'icona del comunisme. Això em fa pensar que si s'escrivien, i Gorki va viure la revolució, o devia viure fins a una edat molt avançada o devia ser molt més jove que Txèkhov. El cas que es que jo m'imagino a Txèkhov jove, i a Gorki gran. Ho busco: Antón P. Txèkhov (1860-1904), Maksim P. Gorki (1868-1936). Ah. No és que fos gaire més jove; és que va viure molt més. Txèkhov va morir molt aviat.

Més consells

"En un conte la mentida molesta més que en una conversa."

"El millor de tot és no descriure l'estat d'ànim dels personatges; s'ha de tractar de que es desprengui de les seves pròpies accions..."

"Però els grans escriptors i artistes només han d'ocupar-se de la política en la mesura que se n'han de protegir."

Sin trama y sin final. 99 consejos para escritores. Antón Txèkhov. Segona part. Qüestions particulars.

Alguns consells

"Déu meu, no permetis que jutgi o parli del que no conec i no comprenc."

"Ho he vist tot; no obstant, ara no es tracta del que he vist, sinó de com ho he vist."

"Té raó vostè quan exigeix de l'artista la consciència de la pròpia tasca, però confon dos conceptes: la solució del problema i el seu plantejament just. Per l'artista només això darrer és obligatori. A Anna Karenina i en Onegin no es resol cap problema; ara bé, aquestes obres són plenament satisfactòries perquè en elles totes les qüestions estan plantejades justament."

Sin trama y sin final. Antón Txèkjov. Primera part. Qüestions generals.

Compromís

Sin trama y sin final. Antón Txèkjov (edició de Piero Brunello) Una idea interessant per cloure aquesta Introducció: el novel·lista no ha de servir cap causa quan escriu, però en canvi ha d'estar compromès com a persona. És a dir, que no ha d'escriure per millorar la societat però com a persona sí que pot (i potser ha) de comprometre's amb alguna causa que ajudi a millorar el món.

Documentació

"Un raonament imparcial em diu que hi ha més amor per la humanitat en l'electricitat i la màquina de vapor que en la castedat i en l'abstenció de menjar carn."

Antón Txèkjov
Sin trama y sin final

(m'impressiona que en aquest llibre, de totes les frases, fins i tot les més marginals, es diu la font d'on han sortit, la carta concreta de Txèkjov on van ser escrites originalment. Piero Brunello es deu haver enfrontat a un treball de documentació ingent)
(un llibre que més que un conjunt de consells per escriptors és la mostra d'una filosofia de vida)

Anar fins a Sibèria

Ja fa uns mesos, a la llibreria, vaig veure un llibre de Txèjov sobre una colònia penitenciaria. A mi m'encanta Txèjov, però el tema del llibre no em va fer el pes. Presos? Què m'interessa a mi això? Sofriment inútil. Fora. I el vaig descartar. Doncs bé, ara llegeixo Sin trama y sin final. 99 consejos para escritores, i de la mà de Piero Brunello descobreixo l'important que va ser per Txèjov anar fins a Sibèria (perquè hi va anar) per escriure aquest reportatge, tot el que va significar per ell i com va marcar i confirmar la seva escriptura. I jo que em pensava que aquest no l'havia de llegir! No cal dir que ara me'n penedeixo de no haver-lo triat i que buscaré la manera de llegir-lo, peti qui peti. I és que jo sempre he tingut tendència a obviar el sofriment, en les meves lectures. Però allà on hi ha el dolor és on hi ha la vida. I fixeu-vos que no dic la literatura, dic la vida. Perquè es tracta de vida.

"La vida és una marxa cap a la presó. La vertadera literatura ha d'ensenyar a escapar-se o prometre la llibertat."

Anton Txèjov

Galants, persones i personatges

Se m'ha acudit una cosa: l'altre dia, al conte de Txèjov En casa de los amigos, el protagonista no es vol casar amb la Nadia, i una de les raons podria ser no haver de carregar amb un cunyat ple de deutes de per vida. Això és just al contrari del que passa a Orgull i Prejudici, de la Jane Austen. En Darcy va a buscar a la Lydia i obliga a en Wickham a casar-se amb ella sabent quina mena de persona és en Wickham i el que significarà estar emparentat amb ell: és a dir, haver d'eixugar tots els seus deutes. Darcy ho sap i malgrat tot accepta la relació, perquè estima Elisabeth. En aquest sentit em sembla més realista el conte de Txèjov, però en realitat són dues històries diferents, i no sé si es poden comparar. Són els homes com en Darcy producte de la fantasia femenina? En tot cas, es tracta d'una bona fantasia. I és clar que el protagonista del conte de Txèjov no dóna la talla com a galant (tampoc era el que es pretenia), però és un personatge amb més matisos.

A casa dels amics

Anton Txèjov Cuentos: En casa de los amigos. Un conte que m'ha sorprès molt. Sembla que el protagonista estava enamorat de la Vania, però ella ha escollit una vida independent sense un home. Ara ja no la veu bella, sinó vella. El protagonista està ressentit amb aquestes dones que el tracten amb condescendència i li diuen que no ha viscut, mentre admiren al perfecte inútil d'en Serguéi Serguéich. És un home pràctic, i no vol estimar. O no vol estimar la Nadia. En certa manera me m'alegro que no l'enredin perquè s'hi casi. Aquesta gent no em semblen autèntics amics, en especial ell. Hi ha una discordança de punts de vista, entre la realitat que veu el protagonista i la que veuen elles. Això els separa. Suposo que li fa un cert fàstic sentir-se estimat per la mateixa gent que estima a algú com en Serguéi Serguéich. Aquí hi ha la clau del relat. Si elles no poden diferenciar a algú que realment val, no serveix de res tenir el seu amor. Està decepcionat de la seva joventut per això, però com ha acabat tot. I no creu gaire en el gènere humà, en l'amor. També sent que si es casés amb la Nadia, quedaria atrapat per sempre en l'esfera d'aquest cunyat que té la mà foradada.
Està molt bé el detall de les sabatilles.
Un conte que té la complexitat d'una novel·la. Hi ha novel·les que en cinc-centes pàgines no expressen els matisos d'aquest conte. Txèjov és un dels grans. No m'ho acabava de creure, pensava que les crítiques exageraven. Ara estic veient que és ben veritat.

El bon vi

He llegit un conte de Txèjov: El profesor de ruso. Un jove professor de rus fa un bon casament i es declara feliç, però no se sap com arriba a la convicció que no està satisfet. A mi em sembla que el personatge és el tipus de persona a qui res no satisfà, que li passi el que li passi, estarà insatisfet. Està molt ben caracteritzat per Txèjov i es digne de llegir com passa de la convicció que és feliç a la convicció de que es tornarà boig. Voldria destacar com estan retratats, a part del protagonista, els personatges secundaris: la queixica Varia, l'anodí Hipòlit, el culte Shélestov, el repetitiu Shebaldin... La queixica Varia em sembla més interessant que l'anodina Mania, qui gairebé no diu res, no li sentim la veu. Nikitin, després d'aconseguir el que volia, no està satisfet. Qui en té la culpa? El matrimoni i las "mujeres estúpidas". La trivialitat de la seva vida. De totes maneres, no li agraden els animals i amb una casa plena de gats i gossos no m'estranya que desitgi escapar-se. Diu que estima la seva dona, però no ha esta capaç de fer amistat amb els animals que ella estima.
El conte està dividit en dues parts. En la primera es veu la vida en societat abans del casament, transcorren dos dies. En la segona es veu la vida de casat i es mostren fragments del diari de Nikitin, transcorre un any.
Un interessant conte de Txèjov, escrit l'any 1894, pel que no ha passat el temps, i que ens deixa amb un regust amarg... com sospito, passa amb tots els contes que integren aquest volum, un de Cuentos de Txèjov (Chéjov), de l'editorial Pre-textos.