Monday, December 11, 2006

La Clara per la Clara



_ Clara, com va ser que comencessis a fer un bloc?
_ Sempre havia volgut tenir una pàgina web sobre llibres, però no ser prou informàtica. Llavors em vaig assabentar que existien els blocs, i que era molt fàcil fer-los, i va ser oli en un llum. De fet, el que faig el bloc portava anys fent-t'ho al meu diari, o sigui que hi tinc molta pràctica.
_ Creus que hi ha molta diferència entre el que escriuries en un diari i el que escrius al bloc?
_ Al diari, si un llibre no m'agradava, no dubtava a posar-lo verd. Ara, al bloc, això ho evito tant com puc. Procuro només parlar bé dels llibres de que tracto, encara que sé que això no sempre és possible. Però si d'un llibre no en puc dir una cosa bona, no en dic res, simplement no en parlo. Ja sé que és una actitud que sembla "piloteig", però en realitat jo no crec que sigui ningú per criticar res. Una altra diferencia és que ara sempre sóc conscient de que algú ho llegirà. Abans, al diari, era conscient de que ningú ho llegiria i m'explaiava amb més llibertat. Això ara ha canviat. De totes maneres, tampoc no m'imposo masses restriccions, i dic gairebé tot el que penso.
_ Què ha de tenir una frase perquè la incloguis al bloc?
_ M'ha d'arribar al moll de l'ós.
_ Després d'un any fent el bloc, quin balanç en fas? N'estàs satisfeta?
_ Sí, la veritat és que n'estic molt contenta. No m'esperava fer un any, vaig pensar que de seguida me'n cansaria. Però ara que l'he fet, ambiciono fer-ne molts més, ser velleta i encara estar fent el bloc, saps què vull dir? Crec que he trobat una cosa que m'agrada fer de debò. Sempre m'havia agradat escriure, però el que escrivia només ho llegien quatre gats. Ara també ho llegeix poca gent, però hi ha la possibilitat de que ho llegeixin més persones, i aquesta sensació de "publicar" enganxa molt. Com a mínim a mi m'ha enganxat.
_Quin llibre t'enduries a una illa deserta?
_No crec que si estigués en una illa deserta estigues per gaires llibres. Algun que expliques quines plantes són comestibles, potser... i algun que expliqués com fer una sopa!
_ De quina entrada del bloc n'estàs més satisfeta?
_ De la de John Ashbery. Vaig llegir moltes pàgines per escriure el que vaig escriure, i la cosa va necessitar un procés d'elaboració una mica llarg. Normalment no hi estic tant per fer una entrada. No sé si és la millor entrada, però segur que és la més treballada.
_ Hi ha alguna entrada que no hagi rebut la resposta que pensaves?
_ Vaig escriure una entrada que es deia La connexió Charlotte, sobre una possible connexió entre Chateaubriand i Jane Austen. A mi em va emocionar molt, però sembla que a ningú més li va fer ni fred ni calor.
_ Per què creus que t'ha fascinat tant la matèria de Bretanya?
_ No ho sé. Jo també m'ho pregunto. Suposo que és el fet d'haver trobat un món on submergir-me, un món que es basta a si mateix, amb moltes ramificacions, però alhora complet, tancat. Que sigui llegendari però que t'ho puguis creure com si hagués passat de debò. Que els protagonistes siguin humans i contradictoris, i que la seva psicologia estigui explicada amb aquesta finor. Que sigui com la vida mateixa però amb aquell punt més de fantasia i d'imaginació. És un món que m'està agradant molt, que em dóna aquella cosa més que busco en un llibre.
_ I El Quijote, és el que t'esperaves?
_ La veritat és que l'estic entenen molt bé, m'esperava que seria més difícil. De totes maneres, el fet d'estar concentrada en el Tristany i Isolda fa que El Quijote no acabi d'explotar, el tinc una mica arraconat. Però m'agrada, està molt ben escrit, i el continuaré llegint. Però crec que es mereix ser "el llibre principal", i ara "el llibre principal" és un altre.
_ Creus que el fet d'estar llegint varis llibres a la vegada pot afectar la qualitat de la teva lectura?
_Fins ara crec que no l'havia afectat. Però no havia llegit res que m'absorbís tant com el Tristany i Isolda. El que em passa ara és que només voldria llegir aquest llibre, i que haig de fer un esforç per obrir els altres. Això encara no m'havia passat, des que faig el bloc. Després, quan n'obro algun altre, no me'n penedeixo, al contrari, m'agrada. Però de bon principi només em llegiria el Tristany i coses de la matèria de Bretanya.
_ Per què no llegeixes llibres actuals?
_ Perquè crec que el valor d'un llibre necessita ser contrastat pel pas del temps. Els llibres actuals encara no han passat aquesta prova de foc, i en aquest sentit són apostes molt a arriscades. Prefereixo anar a les apostes segures que són els clàssics. De totes maneres hi ha excepcions, es clar. Vaig començar Les cendres d'Àngela amb moltes reserves, precisament perquè era un llibre actual. Però no me n'he penedit, al contrari. També m'agraden Paul Auster i John Irving. Són escriptors actuals que frueixo llegint (notis que no dic disfruto). Ja sé que també hauria d'incloure escriptors catalans i espanyols actuals, alguna vegada ja n'he llegit algun, però no es pot arribar a tot i s'ha de discriminar. Arriba un moment que has de triar. I parlar d'escriptors actuals no només es arriscat alhora de saber què et trobaràs llegint-lo: també és arriscat alhora de parlar-ne. Trobar que un clàssic és molt bo no té massa mèrit, en canvi saber el valor d'un escriptor actual, del qual no tens referències del què en pensa la crítica o de com està considerat, o qui té raó si uns diuen una cosa i altres una altra, és molt més arriscat. Suposo que per això jo tampoc no ho faig: no tinc tanta confiança en el meu criteri. Sempre procuro dir el que penso sense mirar què diuen altres, però es clar que m'agrada trobar bons els llibres considerats bons, i dolents els considerats dolents, tot i que no està massa clar qui ho decideix això. Si parlés de llibres actuals, a part de trobar-me que moltes vegades n'hauria de parlar malament, i això no m'agrada, em trobaria que necessitaria un criteri més definit del que jo tinc, és a dir, haver estudiat més o haver llegit més sobre el tema. Ja dic, per trobar que un clàssic es bo no es necessiten masses estudis, en canvi jutjar un llibre del que no tens referències ja són figues d'un altre paner. Tot i que també ho podria fer i equivocar-me, es clar. Tampoc no passaria res.
_ Creus que es pot dir que fas crítica literària?
_ No m'agrada gaire el terme, però suposo que es inevitable que em diguin que faig això. Jo no em considero crítica, sinó lectora, i no critico res, sinó que tinc opinions sobre el que llegeixo. De totes maneres sóc conscient de la mala fama que tenen els crítics, i no m'agrada gaire formar part d'aquest gremi, però suposo que és inevitable. Preferiria ser considerada escriptora. M'agrada més ser considerada una lectora que opina que una crítica literària, sincerament. A més, crec que un crític literari ha de tenir un bagatge acadèmic que jo no tinc.
_ Per què et dones la feina de traduir el bloc?
_ Algú podria pensar que ho faig perquè penso que el que escric val la pena de ser traduït, però no és per això. És simplement perquè volia que em llegissin una sèrie de gent que no llegeixen en català. Paradoxalment, la pàgina en castellà té moltes menys visites, quan sembla que hauria de ser al revés. No ho sé... sé que traduir és una feinada i sé que no sempre ho faig bé, però és una cosa que m'ha acabat agradant molt, i no me'n penedeixo gens d'haver començat.
_ Quin llibre no llegiries mai?
_ Els que han escrit dictadors i coses així.
_ Diguem un personatge literari del que t'hagis enamorat.
_ N'hi ha molts, Tirant lo Blanc, Martin Eden. Però un dels que em vaig enamorar de debò no és un personatge, sinó un escriptor: Humboldt, quan vaig llegir Del Orinoco al Amazonas. M'hagués encantat conèixer-lo.
_ Què n'esperes d'aquest any que bé, blocairement parlant?
_ Com se sol dir, "que em quedi com estic". I continuar tenint temps per llegir i escriure, es clar, tot i que hagi de fer altres coses.

3 comments:

atsuara said...

Jo no sé escriure el que vull dir, per això m'agrada llegir la gent que en sap. M'agrada el teu blog, el tinc sempre a punt per llegir desseguida el que dius.

Anonymous said...

A mi tampoc m'agrada criticar els llibres... tot i que no sé pas com m'ho faig, últimament, que sempre surt alguna crítica...

clara said...

Moltes gràcies atsuara, celebro que t'agradi.
No passa res Lluna, si s'ha de criticar es critica, tampoc no passa res.