Vaig anar a una xerrada sobre blocs. La moderadora va dir que som els mateixos de sempre, que ens movem per emocions, però que ara tenim noves maneres d'informar-nos i comunicar-nos.
En Biel Mesquida va dir que ell sempre havia estat una mena d'escultor del text, rescrivint cada paràgraf. Ara, al seu bloc, el que escriu està a mig camí entre l'espontaneïtat de la parla i l'elaboració que requereix l'escriptura. Va començar el seu bloc com un repte, i el que l'ha enganxat més ha estat la disciplina d'escriure cada dia a que l'obliga el bloc. Està satisfet fins i tot de les crítiques que rep, perquè creu que Internet és un espai de llibertat, i que això l'ha forjat.
L'Eduard Batlle, periodista del Punt, considera el seu bloc com una barqueta. El va començar arran d'una experiència personal d'adopció, i intenta que sigui el més humà possible. Diu que l'interessant d'un bloc és que s'escapi de les mans al seu autor, que sigui una aposta arriscada. Va dir que en un bloc, la persona que el fa és editora de la seva pròpia mirada. També va dir que a ell no li cal l'anonimat, i està orgullós de fer servir el seu nom.
1 comment:
Ningú no ha llegit ni la desena part dels blocs que s'escriuen (en català, per quedar-nos aquí). Com ningú no s'ha llegit la desena part de les obres sobre paper que es publiquen cada dia. Tenim tendència a parlar sobre totalitats que coneixem molt fragmentàriament. No ho critico, qualsevol intent de totalitat està condemnat al fracàs.
Post a Comment