La realitat de les ovelles

El Quijote. Cervantes. Capítol XVIII. Inspirat pels llibres que ha llegit, que Cervantes tracta de mentiders, el Quijote confon dos ramats d'ovelles amb dos exèrcits amb els seus respectius cavallers. El Quijote és un gran lector. Jo llegeixo molt, i això em fa preocupar. En quin moment s'arriba al punt de confondre el que llegeixes amb la realitat? Aquestes bogeries del Quijote em fan preocupar, sincerament. O tot depèn de si llegeixes llibres bons, prolongacions de la realitat, cosa que no són els de cavalleries? Però segons com sembla que parli de tots els llibres... Vull dir que jo, amb tot això de Tristany i Isolda, i és un llibre bo, em podria arribar a pensar que tots els enamorats són constants i abnegats com Tristany, que l'amor és per sempre i tot de bestieses per l'estil que llegeixo als llibres, però que no veig a la "realitat"... Podria arribar a desitjar un Tristany, i a rebutjar persones reals per això. En quin moment l'afecció es converteix en obsessió?