Somniar i llegir

La creació del món. Miguel Torga (pàgines 160-162)

"Vam continuar per la carretera de Beira, vam travessar els carrils i , ja fora de la ciutat, el meu enigmàtic amic es va deturar sota una finestra. Vam esperar una hora, dues, tres, xuclant fum dels cigarrets.
_No aguanto més! _ vaig protestar, amb la roba xopa d'humitat. _ Si no em dius què passa, toco el dos.
_Estic enamorat...
_Magnífic. I ella?
_Viu en aquella habitació. Però ni tan sols sap que jo existeixo...
Vaig anar-me'n, indignat, insultant-lo. Volia, en mi i en els altres, sentiments vius, de carn i ossos. No perdonava imbecil·litats com les del meu encís en altre temps per Gabriela. Quan per atzar la veia m'enrojolava avergonyit. Havia estat embadalit contemplant un maniquí. Havia estimat un mite, en comptes d'una dona."

És curiós, jo tinc un tarannà molt diferent d'aquest de Torga: jo sóc una somniadora. Sóc com aquest amic al que ell menysprea. La meva vida és plena de fantasmes i d'alegries, de buits i d'il·lusions, però són això: fantasmes, alegries, buits i il·lusions... impalpables. Tot molt diferent de les realitats a les que ell està adscrit. I en canvi, m'agrada llegir-lo; les seves realitats poden ser perfectament un somni meu. I a ell també li costa trobar amics.