L'Escriptor

Aquest dies, no sé perquè, he estat pensant molt en Borges. Més enllà de la polèmica de Borges com a personatge públic, jo he pensat en Borges com a escriptor. Una cosa que sempre m'ha intrigat és que mai escrivís una novel·la. Això, per algú a qui alguns consideren L'Escriptor, en majúscules, li devia doldre. Fa temps en vam parlar, amb el meu llibreter. El meu llibreter havia estat un gran admirador de Borges, temps ha, però ja no és. Al final, la mediocre figura pública s'ha menjat l'escriptor, per ell. Suposo que tots necessitem que els escriptors a qui admirem siguin bones persones, el meu llibreter també. Jo, en canvi, quan ell em deia que Borges no valia tan la pena, el defensava aferrissadament. No l'he llegit tot, però el que he llegit m'ha impressionat molt. Però penso que, si fos ara, no defensaria tant a Borges, i això no té res a veure amb la seva figura pública, per mi, jo només parlo d'ell com a escriptor. Borges tenia un estil fantàstic, però crec que li faltava una cosa que els grans escriptors tenen i que ell no tenia, o tenia molt superficialment, i que per això mai va escriure una novel·la, mai va crear cap gran personatge: crec que li faltava aquella saviesa sobre les persones que tenen els grans escriptors. Ell sustentava la seva qualitat en l'estil, en els llibres que havia llegit i en els que s'inventava que havia llegit. Llibres, no persones. Per ell eren més importants els llibres que les persones, crec, i, suposo, és perquè les persones el feien patir. Però el que esperem d'un escriptor és que creï personatges. Borges va ser molt gran, a mi m'encanta llegir-lo i perdre'm en el seu món, el continuaré llegint sempre, però com a escriptor li veig aquesta mancança (i que Déu em perdoni per trobar una mancança a Borges com a escriptor).