Evolució

"Durant tota la meva vida havia ofert una completa lleialtat a un sol establiment: el banc. Però la meva lleialtat estava dipositada ara en una persona. La lleialtat cap a una persona suposa inevitablement la lleialtat cap a totes les imperfeccions del ser humà, fins i tot cap a les seves mentides i immoralitats, aspectes del que la meva tia no estava totalment exempta. Em preguntava si alguna vegada hauria estat capaç de falsificar un xec o de robar un banc, i davant aquest pensament vaig somriure amb la mateixa tendresa que en el passat m'hauria suscitat una excentricitat sense importància."

Viajes con mi tía
Graham Greene
Capítol 20, Fi de la Primera Part

Veiem com el protagonista canvia, evoluciona: es fa més tolerant. I no només perquè s'hagi fumat un porro. Ha descobert que no tot s'acaba en l'acolorida monotonia de cuidar les dàlies, que hi ha persones, també. Coses per ell abans impensables són ara del més normal. Ha ampliat les seves mires. O potser és que aquesta amplitud de mires sempre havia estat allí, però no havia tingut ocasió d'usar-la. En tot cas, ha estat la tia Augusta qui l'ha fet sortir a la superfície.