Malgrat la pobresa

Les cendres d'Àngela. Frank McCourt. Capítol V. Aquest Frank... és un nen, però sembla que seguirà el camí dels seus pares. El pare beu, la mare fuma, i en Frank menteix. Suposo que en certa manera és normal. A més, hi ha gana. Fins ara, mai no havia trobat un sol defecte a la seva mare. Es fa gran i la seva mirada sobre les coses canvia.
Llegint la narració de la infantesa de Frank McCourt, no em puc estar de comparar-la amb la de Miguel Torga, que vaig llegir fa poc. Al món de Torga no hi havia tants perjudicis, tampoc no hi havia subsidis. Frank consideraria un honor ser escolà, Torga va deixar el seminari. Malgrat que tenen en comú la pobresa i els cops a l'escola, són infanteses molt diferents. Torga no es compadeix tant, només constata la seva solitud (espiritual). Frank es compadeix perquè el seu pare no treballa, però és una persona sociable i no se sent tant sol (malgrat que parli amb un àngel). La seva infantesa és, tal i com diu la coberta, i malgrat tot, lluminosa.