La Cartoixa de Parma. Quan Gina escriu a Fabrici que ha conegut un lladre "àgil i espavilat com tu" hauria d'haver sospitat. Que algú sigui com Fabrici, és molt per Gina!Tot primer, aquest Ferrante Palla, metge, lladre de camí ral i poeta, només fa que mirar-li les mans. Però poc a poc es va atrevint a més... I Gina, en un dels seus arravataments, ja planifica un assassinat, tal i com va predir mossèn Blanès que faria. En paraules de Gina "aquest home m'ha comprès", referint-se a Ferrante. L'ha comprés tal i com li hauria agradat que fes Fabrici. Si Stendhal no ho diu més explícitament jo tampoc ho faré. Però hi ha molt marro aquí! Qui no es conforma és perquè no vol... M'agrada la divisa del compte Pietranera, que no es repensava mai una decisió: "Per què haig de pensar que hi lluco més ara que quan em vaig decidir?" es deia. I Gina fa el mateix. D'això es diu donar-se la possibilitat de reconèixer els propis errors!
Gina no es fia de Clelia i intoxica al seu pare, l'escarceller Fabio Conti. Això fa que Clelia estigui a punt de deixar d'ajudar a Fabrici. A conseqüència d'això ha promès que es casarà amb qui el seu pare vulgui, per expiar el pecat d'ajudar a fugir un dels seus presoners. Poc a poc, Stendhal va lligant els fils.
Fabrici ja té les cordes, i per més que hi penso, no recordo aquest tros. Sé que surt de la presó però no recordo com. Serà gràcies a les cordes? Si és així, quina temeritat!
No comments:
Post a Comment