He acabat Jane Austen, de Carol Shields. M'hi sobra tot aquest tros final dedicat a saber quantes parts del cos va mencionar Jane Austen. És completament absurd. Fragments com aquest són els que fan que els homes diguin que les dones són escriptores "menors". No em ficaré en un tema tan delicat, però no m'ha agradat gens. En canvi, altres coses que diu al final sí que m'agraden.
No puc jutjar el que diu sobre Emma, perquè és la novel·la de Jane Austen que menys conec; només l'he llegida dos cops i ja fa molt de temps. Diu que Emma és novel·lista, per la manera com manipula a la gent, i que comet els mateixos errors que comenten els novel·listes. No hi estic d'acord: els bons novel·listes no comenten errors. Però d'aquí a deduir, pel que fa Emma, el que pensava Jane Austen dels novel·listes, hi va un bon tros... Jo no crec que Emma sigui novel·lista en absolut, fantasiosa sí, però novel·lista no. Intentar manipular a la gent a la realitat és molt diferent de fer-ho en una novel·la. Jane Austen era novel·lista; Emma és una nena mimada. És evident que a Carol Shields aquesta idea de l'Emma novel·lista li fa il·lusió, però a mi em sembla una bestiesa.
Hi ha una altra biografia de Jane Austen traduïda al castellà, la de Claire Tomalin. Per la manera com critico els comentaris de la Shields, algú es podria pensar que no m'agrada el seu llibre. Al contrari, m'agrada molt. El de la Claire Tomalin no em va agradar. Crec que té a veure amb la manera com estan escrits. Shields, novel·lista, dota al seu llibre de l'atractiu d'una bona novel·la. El de Tomalin és una simple biografia documentada. És molt exhaustiu, molt documentat, però se'm va fer pesat. I això que aquest és un tema que m'interessa moltíssim. Però crec que no m'importa tant saber coses de Jane Austen (moltes de les quals han de ser per força pures suposicions), com llegir un bon text. I el text de Shields, amb les seves irregularitats, està ben escrit.
No comments:
Post a Comment