Romanalles

"_No publiquis això! És massa violent... Aquesta púrria et crucificarà...
_ És igual.
Amb aquella sentència a les orelles, vaig anar l'endemà a lliurar l'original a la impremta. Cinquanta o cent exemplars més, segons les romanalles de paper que el cap del taller aconseguís trobar, que es quedarien després amuntegats a la meva habitació o oblidats als prestatges de les llibreries, com els anteriors. El públic els girava l'esquena, els crítics els estovaven, jo mateix en dubtava. Però no sol no podia escriure'ls de cap altra manera, sinó que no podia deixar d'escriure'ls. I tampoc aconseguia guardar-los al calaix, encara que a vegades havia de treure'm el menjar de la boca per pagar l'edició. Feia molt que les mensualitats del Brasil arribaven reticents i disminuïdes – i vaja, que no comptava que duressin tant! El meu Pare, amb el seu seny de cavador, sempre havia protestat contra aquelles despeses absurdes. Li donava la raó, i continuava apareixen a les vitrines en prims opuscles de miserable presentació. No creia en Déu, però creia en la poesia."

La creació del món
El tercer dia
Miguel Torga