"El teatre segueix essent un reducte on la gent pot trobar-se amb l'aspecte sagrat de l'existència sense necessitat de passar pel confessionari o la confessionalitat de qualsevol religió. És un espai secularitzat, però en ell l'ésser humà pot trobar-se amb els misteris. Es diu que ara es busquen emocions fortes, però en realitat són emocions tosques: la litrona, el "bacalao", el futbol com una excusa per barallar-se... (...) Però encara hi ha molta gent que busca en el teatre aquest moment d'intimitat amb ell mateix, entrar a través de la cultura o del patrimoni dramàtic en contacte amb aquesta zona íntima de preguntes transcendents, i divertir-se, i compartir..."
"El que jo faig és narrar el personatge, no encarnar-lo o posar-me a la seva pell. Es com si tu parles del teu pare: ningú em transmetrà millor que tu com et relacionaves amb ell, que era per tu aquesta persona, però no necessites "convertir-te" en ell per fer-ho; expliques la història amb una tal intensitat que aconsegueixes que jo "vegi" el personatge. (...) Jo m'interpreto a mi mateix com a narrador. D'aquesta manera el que transmeto es una cosa nova, ja que es tracta de reflexions personals sobre el personatge."
Rafael Álvarez, El Brujo
Muchoviaje, octubre 2006
1 comment:
No me n'he anat de pont. Torno a tenir problemes per publicar. Pot ser que la cosa vagi per llarg, o sigui que... paciencia. Tornarè tan aviat com pugui.
Clara
Post a Comment