Wednesday, February 07, 2007

Simplificació alliberadora


Com sempre que estic una mica depre, m'ha donat per un llibre d'autoajuda. Ara estic rellegint Simplifique su vida, de l'Elaine St. James. Mentalment, ja m'he desfet del robot de cuina, de la gespa, de les plantes d'interior i del barco. Mai he tingut robot de cuina, ni gespa, ni plantes d'interior, ni barco, però saber que són tan prescindibles, que és tan fàcil desfer-se'n, em treu un pes de sobre, la veritat.
M'encanta el consell que parla de no mirar la tele per no deprimir-se amb les noticies. De totes maneres, sé que si confesses que jo no miro la tele precisament per això més d'un i d'una es posarien les mans al cap, o sigui que no ho diré. Els blocs són un bon sedàs de l'actualitat, passada pel filtre de la cultura. O deuen ser els blocs que jo llegeixo.
En fi, que ja no em queden trastos per llençar, l'últim cop que vaig llegir el llibre -no fa pas tant- ja els vaig llençar tots. Tot i així, llegir-lo ho continuo trobant molt alliberador. Tot fos tan fàcil com tenir els diners suficients per ser pobre de la manera que preconitza aquest llibre!
Per cert, crec que haurien de fer un llibre que es digués Simplifique su mente, on es parlés de com alliberar-se de les cabòries i trastos mentals. Aquest sí que m'aniria bé!

3 comments:

Anonymous said...

Em sambla, Clara, que el llibre que a tu et convé és "Compliqui la seva vida", de manera que ja pots anar a demanar-lo a la biblioteca o a la llibreria. Quan ja hagis seguit tots els consells, retorna a la lectura del "Simplifiqui..." Ah, i el barco me'l passes a mi (després de passar-me la gespa amb la caseta que hi deu anar inclosa). Més endanat, ja em deixaràs el "Simplifiqui...", però no porto pressa.

...ni plantes d'interior!!!???

Anonymous said...

Clara, jo no tinc barco ni en vull (un altra cosa per netejar) i posats no tinc ni cotxe, vaig tenir dues cases i en vaig eliminar una, ara, “només” tinc molta feina (molta de la que no es cobra), però tinc una cosa que no falla i que t’aconsello: La música, es un remei òptim per les “depres" diàries.
Celebro que hagis decidit tornar a escriure.
;)

Anonymous said...

Em sembla Pere que no t'entenc amb això de "compliqui la seva vida". Qué no és de per si prou complicada? Tens raó, Jaka, la música va molt bé per les cabories.

Clara