"Quant l'ombra del marc de la finestra va aparèixer entre les cortines eren entre les set i les vuit i llavors em vaig trobar de nou a l'interior del temps, escoltant el rellotge. Era el de l'avi i quan pare me'l va donar, em va dir: Quintí, et dono el mausoleu de tota esperança y desig; es més que penosament possible que l'usis per aconseguir la reducto absurdum de tota experiència humana, el que no satisfarà les teves necessitats individuals més del que va satisfer les meves o les del meu pare. Te'l dono, no perquè recordis el temps, sinó perquè aconsegueixis oblidar-lo alguna vegada durant un moment i no perdis tot el teu alè intentant conquerir-lo. Perquè cap batalla es guanya mai, com ell deia. Ni tan sols es dur a terme. Només el camp de batalla revela a l'home la seva pròpia bogeria y desesperació, i la victòria és una il·lusió de filòsofs i d'idiotes."
William Faulkner
El brogit i la fúria
No comments:
Post a Comment