El cantó obscur

L'altre dia parlava amb el meu llibreter i li vaig dir que havia escrit un missatge pel bloc i que, després de fer tres esborranys, l'havia publicat i m'havia semblat una merdeta. No era allò original i diferent que jo pretenia, sinó només un missatge pel bloc més. El meu llibreter em va respondre que per tenir esperit crític s'ha d'haver viscut; que t'han d'haver passat coses, s'ha d'haver parlat amb gent. Això per tenir perspectiva, idees originals. Què he viscut jo? Amb qui he parlat? Me n'adono que no gaire res ni amb gaire ningú. Tot el que he fet ha estat llegir. Però el que no li vaig dir al meu llibreter és que no em sap greu no haver viscut pel que m'he perdut de vida o de converses. Jo ja he tingut la meva dosi de vida, i n'he tingut ben bé prou. L'únic que em sap greu és la mancança que això em fa tenir a l'hora d'escriure. El meu llibreter té raó: si hagués viscut més, si hagués parlat amb més gent, els meus textos serien millors. Amb llegir no n'hi ha prou.