"prefereixo patir encara molt més que oblidar-vos"
"¿No sou molt desgraciat, i no us manca molta delicadesa, sinó heu sabut treure profit del meu apassionament de cap altra manera? ¿I com és possible que amb tant d'amor no hagi pogut fer-vos del tot feliç? L'única que em sap greu, per l'amor que us tinc, són els plaers infinits que heu perdut. (...) Ah!, si els coneguéssiu, sens dubte trobaríeu que són més intensos que el d'haver-me enganyat, i hauríeu pogut comprovar que s'és molt més feliç, i que se sent alguna cosa més punyent, quan s'estima amb violència, que no pas essent estimat."
"Us estimo follament, i voldria preservar-vos de tot mal, de manera que, potser, no goso desitjar que us torbin els mateixos transports: em mataria, o moriria de dolor sense matar-me, si estigués segura que no teniu mai repòs, que la vostra vida és tan sols neguit i agitació, que ploreu sense descans, i que tot us és desagradable; els meus mals ja em superen, ¿com podria suportar el dolor que em causarien els vostres, que em farien mil vegades més mal?"
"Adéu, desitjaria no haver-vos vist mai. Ah!, sento amb vivor la falsedat d'aquest sentiment, i sé, en el moment d'escriure-us, que prefereixo ser infeliç mentre us estimo, que no pas no haver-vos vist mai;"
"però tanmateix en fons del cor us agraeixo la desesperació que em provoqueu i odio la tranquil·litat en la qual vivia abans de conèixer-vos."
"¿Per què m'heu fet conèixer la imperfecció i el desplaer d'un efecte que no ha de durar eternament, i les afliccions que segueixen un amor violent, quan no és recíproc? ¿I per què una inclinació cega i un destí cruel s'obstinen, normalment, a dirigir-los cap a aquells que serien sensibles a alguna altra?"
" vós volíeu que us estimés i en concebre aquest propòsit, no hi ha res que no hauríeu fet per aconseguir-ho; fins i tot us hauríeu resolt a estimar-me, si hagués calgut; però vau adonar-vos que podíeu tenir èxit en el projecte sense passió i que no en teníeu cap necessitat; quina perfídia!"
Cartes d'amor de la monja portuguesa Mariana Alcoforado. Vescomte de Guilleragues. Són cinc cartes que Mariana, reclosa en un convent, envia al seu ex-amant, un oficial de l'exèrcit francès que després de seduir-la l'ha abandonat. En aquestes cartes, la persona que les va escriure comença encegada per al passió, i acaba amb els peus ben a terra. Són gràcils, commovedores, sinceres. Diuen la veritat d'una manera gradual, a mesura que l'autora se'n va adonant. Tothom qui ha tingut aquesta experiència ha volgut, en algun moment, poder expressar-la d'aquesta manera. Aquestes cinc cartes són una peça d'orfebreria, i una lliçó de com superar un desengany amorós.
"que aquesta difusió alternativa de les cartes generés una demanda (tant és si venia moguda per una curiositat foteta com per una admiració per l'expressió dels sentiments)"
Meri Torras
Els hàbits de la passió (Epíleg)
Un detall de l'epíleg m'aclapara: "curiositat foteta". De debò hi ha gent que es riu d'aquestes coses? De l'expressió dels sentiments, de la inconstància en l'amor? (Es per això que el seu autor les va publicar anònimament?) Doncs puc dir que aquestes persones són comparables a l'amant inconstant a qui van dirigides les cartes. Potser es creuen superiors per no haver estat mai enganyats en l'amor, o per haver estat ells qui han enganyat, però, com diu subtilment la persona que va escriure les cartes, més desgraciats són ells. De totes maneres, ja ho deia Pessoa que totes les cartes d'amor són ridícules. Si no ets tu l'enamorat o enamorada, es clar.
No comments:
Post a Comment