Carro

"Carro – Vehicle de tracció animal format per una caixa situada sobre un o dos eixos dotats de rodes. Disposa d'una peça llarga de fusta, denominada llança, que permet unir-lo al tir. Aquest es troba compost per un nombre variable d'animals, generalment cavalls o bous. Amb menor freqüència es fan servir ases o mules. Els primers carros foren inventats pels nòmades de l'Àsia Central quan, en els seus desplaçaments cap al sud-oest, van entrar en contacte amb els inventors del torn per fer ceràmica. Els genets de les estepes usaven els cavalls per arrossegar trineus durant els mesos d'hivern i no van tardar a acoblar la roda del torn als seus vehicles, transformant-los en carros. No obstant, la fabricació de les rodes resultava cara i complexa, raó per la que els carros van quedar reservats a la noblesa, que els usava per la caça i la guerra. Els seus ocupants podien tirar fàcilment fletxes contra l'adversari sense ser atrapats per la infanteria i durant casi tres mil anys els carros de guerra van dominar els camps de batalla de l'Orient Proper i del mediterrani oriental. Els perses i els macedonis van inventar el carro falcat, que a les rodes duia ganivetes, impedint l'aproximació de l'enemic, fent-los més segurs. No obstant, l'invent grec de la formació en falange va marcar l'inici de la seva decadència i la tàctica militar romana va acabar definitivament amb ells. La batalla de Magnèsia, l'any 191 aC., va ser la darrera en la que van participar carros de guerra. A pesar d'això, les bigues i les quadrigues, tirades respectivament per dos i quatre cavalls, van ser àmpliament usades pels romans en desfilades i curses. Així mateix, l'ús civil dels carros es va estendre durant l'Imperi Romà i continuaria fins la popularització dels cotxes durant la segona meitat del segle XX. Especial importància van tenir les caravanes de carros usades durant la segona meitat del segle XIX per a la colonització de l'Oest nord-americà i de l'Àfrica austral."

(text que ha arribat a les meves mans)