Sunday, January 21, 2007

Sedimentació


En una de les frases del meme, deia que mai havia improvisat un text pel bloc mentre rentava els plats. Això era mentida, per tant vol dir que sí que ho he fet. No es pot dir exactament que escrigui mentre rento els plats, sinó que vol dir que, de vegades, mentre faig altres coses, se m'acudeixen idees que més tard puc escriure. Però una idea no és res fins que no es posa sobre el paper. Per més que la tinguis pensada, mesurada, memoritzada, fins que no l'escrius no veus totes les implicacions que té – i els seus límits -. I allò escrit queda molt diferent del que tenies pensat; no se sap si millor o pitjor, però diferent. Tu tens una idea, un dibuix mental, però llavors el que aconsegueixes transmetre va per allà on vol. És com si l'escriptura es mogués en unes coordenades diferents a les del pensament, i l'esforç per ajustar unes coordenades amb les altres és el text escrit. També m'adono que de vegades no puc escriure immediatament després d'haver llegit, sinó que necessito un temps de repòs, de sedimentació, perquè les idees vagin madurant. Un temps de repòs fent altres coses (rentar plats o el que sigui), però mentrestant el cap hi va treballant. D'altres vegades és immediat, s'escriu a raig. Tot depèn del text llegit i del que es vulgui dir, cosa que moltes vegades no se sap fins que no és escrit. De vegades em sorprenc del que se m'ha acudit, de que tingues aquestes idees a dintre, i d'haver aconseguit expressar-les, encara que de fet el jo volia dir era una altra cosa, potser semblant, però que se m'ha evaporat.

4 comments:

Anonymous said...

Estic totalment d'acord amb aquesta magnífica reflexió. A mi també em passa el mateix.

clara said...

Gracies Carles pel teu comentari.

Clara said...

De Clara a Clara...
a mi també em passa això que dius.
Per mi, més que acudir-se'm idees, és com si m'agafessin rampells: sé que en aquell moment vull escriure i ho necessito. I si ho aconsegueixo de manera satisfactòria (Anna Frank ja va escriure en el seu diari que el crític més ferotge que podia tenir era ella mateixa) és quan me n'adono de per què m'agrada escriure. De vegades jo també em sorprenc del que he escrit; sobretot quan ho rellegeixo al cap d'un temps i penso "jo feia servir aquestes paraules? això portava a dins?".
En fi, sort en tenim de les paraules i dels jocs que s'hi poden jugar...

clara said...

Gracies Clara pel teu comentari. Tens molta raó...