Friday, January 12, 2007

Esborranys


Una de les coses que més m'agrada d'escriure és que es poden fer esborranys. Escrius alguna cosa i no és definitiu, ho pots repassar, retocar, millorar. Si el pes de les paraules està en desequilibri, les pots equilibrar. Això no es pot fer a la vida. Dius quelcom, i ja ho has dit, inesborrable, definitiu. No et pots parar a retocar-ho, a dir-ho bé. Fas quelcom, i queda fet. No tens oportunitat de fer-ho millor aquella vegada, de fer-ho com a tu t'agradaria haver-ho fet. Es clar que la vida és un cabal continu, i pots tornar a dir les coses, a dir-les bé, i pots tornar a fer les coses, a fer-les bé. Però l'esborrany de la primera vegada, de la vegada que no ho vas fer prou bé, queda. La vida no admet esborranys, la passes en net a cada instant. Per això m'agrada escriure i poder fer esborranys i retocar-los fins que queden com jo penso que han de quedar. L'escriptura, l'única faceta de la vida que ens permet fer esborranys, d'alguna manera ens hi reconcilia.

2 comments:

Biel Barnils said...

A mi també, de l'escriure el que m'agrada més és el procés, retocar, canviar, afegir, treure, sobretot treure. El primer redactat mai el dono per bo a no ser que vulgui expressament fer escriptura automàtica. Escriure sempre és reescriure.

clara said...

Tens molta raó, Biel.