Friday, November 17, 2006

Pot un llibre canviar una vida?


Fa poc vaig llegir per Internet d'una persona a qui llegir el llibre de Paul Auster Trilogia de Nova York li havia canviat la vida. Va decidir deixar la seva feina i obrir una petita llibreria, i no se'n penedia. Aquesta frase "aquest llibre em va canviar la vida" no se sent gaire sovint, per més que sigui un tòpic. Potser també perquè és difícil trobar un llibre que sigui capaç de canviar una vida, i perquè la realitat depèn d'imponderables que no es troben als llibres, precisament. Jo he llegit molts llibres, i potser és trist que d'entre tots els llibres que he llegit no n'hi hagi cap del que pugui dir que m'ha canviat la vida. Els llibres han estat aquí, fent-me la vida més agradable, essent la meva vida, però l'altra vida ha continuat el seu curs de manera independent. Hi ha hagut llibres que m'han impressionat, però cap tant com per "canviar la meva vida". Es més, em malfio de la gent que diu que llegir un llibre els ha canviat la vida: són gent que han llegit pocs llibres, si un de concret els ha fet tant d'efecte. A més, si el llibre que et canvia la vida es de tipus religiós o espiritual, o et converteix a alguna cosa, raó de més per malfiar-se'n. Jo no crec en els llibres que han de canviar la meva vida. A aquestes altures ja sé que la vida no canvia. Només crec en els que, pacientment, confirmen el camí que segueixo.

3 comments:

SU said...

Estimada lectora,

En què quedem? "La princesa que creia en contes de fades"... et canviarà la vida?

Sí o no?

Els llibres tenen molt poder, sobretot si persones com tu li saben treure el suc, llegint-los i comentant-los...

I tu tens el poder de canviar la teva vida, no ho perdis de vista.

SU

Anonymous said...

Estic amb la lectora. No amb la Su. Certament, els llibres no canvien la vida, de re ni de ningú. La vida la canvia (o no), i si vol, un mateix. Altra cosa serà que els amics, els familiars, una situació personal concreta (a la qual un llibre pot ajudar), et facin replantejar coses i variar hàbits, costums i espais. Jo sempre he pensat que la infantesa marca el to i després, tot és un camí que es va pulint, madurant, engruixint. Un ja té una edat i no estic per canvis. Fer canvis radicals és que potser no tenies gens clar un camí. I per tant, ja el volies canviar inconscientment. Qualsevol altra cosa, són excuses de mal "llegidor".

Clara said...

En realitat no sé si aquest llibre canviarà la meva vida, en tot cas l'he de llegir, primer. De totes maneres ho veig difícil, realment. Jo també crec que fer canvis no és cosa que tingui a veure amb els llibres.