Adam Zagajewski, Poemas escogidos. (página 95) Com ho aconsegueix en gairebé cada poema? La seva veu brota clara i senzilla, sense pirotècnies. Les seves imatges tenen la senzillesa de les coses pròximes i casolanes, entre les que et trobes bé. Un núvol, un gat, un branquilló... Pronuncia una frase i... màgia. I encara, sense girs, sense brusquedat. Tot tan clar i senzill com l'aigua d'una font; paraules on descansar el cervell després d'una lectura feixuga, paraules on reposar els ulls després de ser assaltats per infinites imatges. Llegir aquests poemes és una mica com tornar a casa ( i jo a aquest home no el conec de res; de totes maneres no és estrany que per mi llegir un llibre sigui com tornar a casa) I això gairebé a cada poema. Però en vindran més; encara no l'he acabat.
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment