Allò que veu aquell qui estima

Tristán e Isolda. Tristán, Berol. IV. En el bosque de Morrois. La vida al bosc és dura pels amants, però tenen un criat. El rei Marc els troba. (Ara sabem que té orelles de cavall, i els cavalls són animals nobles; a més suposo que això de tenir orelles de cavall és una metàfora de la seva bondat). Com que estan vestits, no es toquen i l'espasa de Tristany reposa entre els seus cossos adormits, el rei es pensa que no ha passat res entre ells, que no són amants, i no els mata. (El rei no veu en el fet de que dormin junts sense que passi res una prova del fet evident que s'estimen.) No sé què em sembla més increïble: que es pensi que no ha passat res entre ells o que els deixi viure. És un ingenu, o veu el que vol veure? Però en el fons, això és molt humà i molt creïble. On queda tota la seva set de venjança? El mateix rei Marc que va donar a Iseo als leprosos, potser ja ho va fer conscient de que Tristany s'havia escapat i que no ho permetria. I no mana seguir al gos, que ben segur els hauria dut, a ell i a la seva cort, fins a ells. En el fons, el rei Marc no els odia tant com ells es pensen. Em sembla que en realitat se'ls estima molt, tot i que mai s'ho reconeixeria, i és per això que permet que continuïn vius i que s'enganya respecte a la relació que tenen. (Entenc que a la introducció es digués que el rei Marc era una personatge complex.)