La creació del món. Miguel Torga. El tercer dia. La tia d'Adolfo, cridanera, inculta, vulgar, el sotmet a un autèntic setge moral. És una bruixa. No veig l'hora en que Adolfo la perdi de vista. Per sort, ara pot fer la seva vida sense estar sota el seu jou. Em torno a preguntar què hi ha vist, el seu oncle, en ella. I per deixar-li l'herència en detriment d'Adolfo, a més. A no sé que el seu oncle vegi en la seva gelosia una prova del seu amor per ell, i s'hi complagui. Em sembla que en tot el que portem de llibre, Miguel Torga encara no ha dit el seu nom. Sempre s'hi refereix com "la meva tia". Em podria equivocar en aquest punt, però.
Pel que fa a Adolfo, que no va voler ser capellà, ara li ha donat per la fe, per resar de nit. Això és una cosa que també passava a un personatge de Vida privada, de Segarra. Deu ser una cosa normal en països d'educació cristiana i en persones de certes inquietuds.
No comments:
Post a Comment