Eliduc

Lais. Maria de França. Eliduc. El darrer lai és complicat; passen moltes coses: guerres, amors, tempestes... En algun lai anterior ja havia sortit el tema de casar-se per segona vegada sense que el primer cònjuge s'hagués mort (curiosament, sempre és a un home, a qui passa això) Aquí es presenta una solució diferent a la de l'altra vegada: un cònjuge es pot tornar a casar si l'altre pren ordres religioses. Pel que es veu l'Església ho permetia, això, en aquella època, sempre segons les notes.
Hi surt la tempesta de mar com a símbol dels perills de la natura als que s'enfrontava l'home medieval. Resen per sortir-se'n als Sants cristians, però ofereixen un sacrifici humà com si qui ho provoqués fos una divinitat pagana.
I al final acaben tots prenen ordres, segons les notes, perquè el seu amor s'hauria construït sobre la infelicitat d'algú altre. Jo crec que el que passa aquí és que es fa propaganda de l'Església. Els enamorats no acaben junts, però les dues dones "rivals" sí, i en bona harmonia, com a monges, cosa que resulta bastant increïble i que demostra que la primera dona és una santa, i ell, un poca-vergonya.