Norte y Sur. Elisabeth Gaskell. Ostres, ostres, ostres! No explico res per si algú té ganes de llegir-se el llibre. No li vull espatllar. I jo que em preguntava si això era una novel·la rosa! Un final feliç, però diferent, molt diferent del que m'esperava. En Henry Lennox ha estat es primer de veure-ho, perspicaç com és. Ah, l'amor. I tot tan fàcil, tan senzill, tan ben conjuntat… com als llibres! De totes maneres jo no sé si m'hi casaria en aquestes circumstàncies... És broma! (Circumstàncies una mica incoherents amb la resta del llibre, per cert) Oh, què romàntic... La part bonica de ser rica ha de ser poder declarar-te d'aquesta manera... En fi. Que bonic.
Una cosa em queda per dir: deu ser un dels llibres amb un dels índex de mortalitat més alts que he llegit mai. Gairebé cada cinc capítols mor un personatge... i això no és pas dolent, deixa bones herències... Ah, què seria de les novel·les roses sense les herències!
No comments:
Post a Comment