Rosa o feminista?

He dit que Norte y Sur és una novel·la rosa. Bé, haig de reconèixer que això no és veritat. Podríem dir que és una novel·la romàntica culta, d'alguna manera. Però no té elements del que m'imagino que són les novel·les roses ( i ho dic sense tenir gaire experiència en la seva lectura), perquè, per exemple, la Margaret ha de salvar a en Thornton dues vegades, i això no passaria en una novel·la rosa, crec, on sempre seria l'home qui salvaria a la dona. Aquest element és el que, a més, la dota de modernitat. Vaig dir que en l'escena del sopar a cals Thornton l'autora s'escudava en el tòpics més comuns sobre el sexe femení. Doncs bé, haig de reconèixer que en el comportament de la Margaret no hi ha tòpics, és molt modern. No sé si seria una novel·la feminista, perquè passar de considerar-la novel·la rosa a considerar-la novel·la feminista em sembla una mica radical, però si que és una novel·la innovadora pel que fa al paper de la dona. Li dóna un paper actiu en la recerca de la seva pròpia felicitat, i això està molt bé.