Poetes morts

Llegeixo El viaje de invierno, de Georges Perec, una obra pòstuma. És un llibret molt curt. És inquietant. Amb això no vull dir que sigui de por, no. Però en certa manera és inquietant . Un professor de literatura fa un descobriment extraordinari. El llibre no es més que la simple narració d'aquest fet, i alhora repassa els poetes francesos del segle XIX. Literatura de la bona. Un petit conte digne de Borges. Georges Perec, del que vaig llegir La vida, instruccions d'ús, que em va impressionar tant que per això he escollit aquest llibre. A La vida, instruccions d'ús, entre moltes altres, s'explicava la història d'un home que escriu una cosa genial, dedicant-hi tota la vida, i li plagien i no pot demostrar de cap manera que allò ho ha escrit ell. Hi he pensat moltes vegades, en aquella història, que sempre m'ha semblat terriblement injusta. Un autèntic malson d'escriptor. Aquest petit llibret me l'ha recordada una mica, per bé que en els detalls no té res a veure.
Georges Perec era amic d'Italo Calvino. Tots dos formaven part del l'OuLiPo ( o Taller de Literatura Potencial). Eren un grup d'escriptors que es dedicaven a fer experiments amb el llenguatge, com per exemple escriure tot un conte sense la lletra e. Llàstima que la major part d'aquests treballs sigui intraduïble.