No, no me n'estic burlant. Així és com es deia a si mateix tot fent broma Donald E. Westlake, autor a favor del que vull trencar una llança. És l'autor ideal per a lectures estiuenques. Westlake és nord-americà i va néixer l'any 1933. Després d'algunes novel·les de gènere negre o "dures", es destapà com a un excel·lent escriptor satíric, combinat el gènere negre amb l'humor. De la seva primera etapa vaig llegir Temps de matar, novel·la de la que no recordo res, només el final, que per cert –jo era molt jove i impressionable llavors- em va costar de digerir. Però per sort també he llegit algunes de les seves novel·les humorístiques: en conec quatre i les he llegit totes diverses vegades. Algú em deu calés, que és la peripècia d'un jugador per cobrar una aposta, El colom fugitiu, que és la peripècia d'un noi que treballa per la màfia quan aquesta el vol eliminar, i la meva preferida L'aprenent d'espia, on el líder d'una micro-organització pacifista (que no pessimista) ha de treballar per la policia secreta. L'Aprenent d'espia és un dels llibres més divertits que hagi llegit mai, sense excepció. I deixant una mica de banda el gènere policíac, Westlake és autor de Dos és massa, on s'explica com un noi que té una empresa de postals divertides perd el sentit de l'humor; la causa: els diners. (Ja sé que hi ha una peli: oblideu-vos de la peli) Després de L'Aprenent d'espia, Dos és massa és una de les novel·les que he llegit que més m'han fet riure. Potser és que he llegit poc, o que només acostumo a llegir obres serioses. En tot cas, jo mai he pogut amb coses com en Wilt, per exemple.
Wednesday, August 02, 2006
L'Ànec del Llac Oest
No, no me n'estic burlant. Així és com es deia a si mateix tot fent broma Donald E. Westlake, autor a favor del que vull trencar una llança. És l'autor ideal per a lectures estiuenques. Westlake és nord-americà i va néixer l'any 1933. Després d'algunes novel·les de gènere negre o "dures", es destapà com a un excel·lent escriptor satíric, combinat el gènere negre amb l'humor. De la seva primera etapa vaig llegir Temps de matar, novel·la de la que no recordo res, només el final, que per cert –jo era molt jove i impressionable llavors- em va costar de digerir. Però per sort també he llegit algunes de les seves novel·les humorístiques: en conec quatre i les he llegit totes diverses vegades. Algú em deu calés, que és la peripècia d'un jugador per cobrar una aposta, El colom fugitiu, que és la peripècia d'un noi que treballa per la màfia quan aquesta el vol eliminar, i la meva preferida L'aprenent d'espia, on el líder d'una micro-organització pacifista (que no pessimista) ha de treballar per la policia secreta. L'Aprenent d'espia és un dels llibres més divertits que hagi llegit mai, sense excepció. I deixant una mica de banda el gènere policíac, Westlake és autor de Dos és massa, on s'explica com un noi que té una empresa de postals divertides perd el sentit de l'humor; la causa: els diners. (Ja sé que hi ha una peli: oblideu-vos de la peli) Després de L'Aprenent d'espia, Dos és massa és una de les novel·les que he llegit que més m'han fet riure. Potser és que he llegit poc, o que només acostumo a llegir obres serioses. En tot cas, jo mai he pogut amb coses com en Wilt, per exemple.
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
3 comments:
Hola, acabo de descobrir amb alegria aquest blog i em sembla que hi vindré sovint.
Jo també vaig llegir dos és massa i m'ho vaig passar molt millor que amb el super popular wilt. I també tens raó que de la peli, millor oblidar-se'n: si jo hagués estat l'autor, hauria demandat el Trueba!
Però si em permets una recomanació divertida, deixa'm anomenar la trilogia d'eduardo Mendoza: "el misterio de la cripta embrujada", "el laberinto de las aceitunas" i la popularíssima "la aventura del tocador de señoras". Jo començaria per la primera, per conéixer el personatge.
Una abraçada
Spock, ja seguidor del teu blog
Gracies Spock pel teu comentari. La veritat és que tothom em parla bé de l'Eduardo Mendoza. Hauré de fer alguna cosa al respecte!
Westlake és un dels meus autors preferits de novel·la policiaca, molt més que "Richard Stark". Realment les seves novel·les són refrescants. Sento dir-te que encara m'ho passo millor amb Tom Sharpe -què hi farem-, tot i que la pel·lícula que es va fer de "Wilt" és abominable.
Post a Comment