Sam Abrams escriu, sobre Hawthorne: "Un cop acabada la carrera tornà a Salem i passà els següents onze anys tancat a casa de la seva mare dedicat al conreu de la literatura. Els biògrafs anomenen aquest període "la dècada fosca". Escrivia i llegia de manera incansable a "la vella cambra sota el ràfec", i arribava a prendre els àpats en solitari per no trencar el fil de la inspiració."
Nathaniel Hawthorne és autor de La lletra escarlata, un dels llibres clàssics de la literatura nord-americana i universal, llibre que sempre m'ha fet por llegir, però que tinc a la llista. A més, escrigué un bon grapat de contes.
El Hawthorne familiar que veiem a Veinte días con Julian y conejito, l'observador atén i tendre del seu fill i del conillet, és la mateixa persona que es va passar onze anys sol a la seva habitació escrivint. Em resulta sorprenent. De totes maneres, si ve mai n'he decidit a llegir les seves obres més serioses, ara sé, per la manera com observa la personalitat del conillet, l'originalitat i el sentit de l'humor amb que ho fa, que és una persona a qui m'agradarà llegir. Era molt observador, aquest home! Si fa això amb un conill, qué no fará amb una dona adúltera! Així que tingui un forat a la meva agenda de lectures, començaré a llegir algun llibre seu.
4 comments:
He de confessar que "La Lletra escarlata" em va costar. Potser sóc jo, potser amb alguns autors consagrats nord-americans no hi connecto ni fent tots els esforços del món. em passa amb Henry James (he intentat infructuosament dos llibres), i amb la "lletra"... vaig tenir la mateixa sensació, sobretot al començament, però almenys la vaig acabar.
I una cosa semblant, encara que alguns amics em diguin que sóc poc menys que sacríleg, em passa amb el John Irving...
Spock
A mi Henry James em costa molt, però he acabat dos llibres seus, i no me n'he penedit. Com diuen els castellans, hi ha "mucho mar de fondo". I sobretot, no em critiquis a John Irving! Els seus llibres m'han fet volar! En fi, ja es veu que no tothom té els mateixos gustos...
Jajajaja, no, no te'l critico perquè entenc que es tracta d'una carència meva. no vaig poder amb "Una dona difícil" tot i que no descarto tornar-ho a intentar... I quan vaig comprar il·lusionat "la quarta mà", a instàncies d'una coneguda escriptora i amiga... em va caure de les mans, valgui la redundància. fent-hi voltes i voltes, vaig arribar a la conclusió que de l'irving el que em molesta és la radiografia descriptiva que fa dels seus personatges: dades, dades, dades i més dades. els explica però no els mostra i això, per mi és "fer trampeta".
i en canvi, quin guió més elegant, quina sobrietat, quina sensibilitat, quina ironia carregada de vida, de dolor, de tristesa, de saviesa, "las normas de la casa de la sidra", on el propi irving va ser guionista i corresponsable.
Em deixes recomanar-te una novel·la americana contemporània que em va semblar extraordinària i que entroncaria una mica amb la línia Irving? "Les correccions", de Jonathan franzen. No sé com és la traducció catalana, la castellana és més que correcta.
Spock
Gràcies per la recomanació. Ho tinc en compte. Com a novel.les de John Irving que m'han fet volar, tot i que "Una dona difícil" i "La quarta mà" em van agradar, em referia a "Hotel New Hampshire", "El món segons Garp", i "Princeps de Maine, Reis de Nova Anglaterra", llibre en el que està basat el guió de "Les normes de la casa de la sidra".
Aquestes primeres novel·les seves són les més intenses.
Post a Comment