Trucs de novel.lista

M'he fixat en una cosa en què no m'havia fixat mai abans: l'autor d'una novel·la de vegades introdueix elements que no havia mencionat però que apareixen com perfectament plausibles i encaixats dins d'acció. M'explico. Un exemple d'això seria la Martha, la criada dels Hale a Norte y Sur. En buscaven una, no se'n va parlar més i de cop, la tenen. I l'autora no ens n'ha parlat mai de com l'han trobat, encara que ho podem deduir. Un altre exemple: els escrits de Fabrici quan era a la presó. Stendhal mai ens va dir que Fabrici escrigués. Fins i tot mai va dir que tingués llibres. I de cop, apareixen els seus escrits, en una escena clau de la novel·la, i encaixen perfectament dins el context. No vull dir que aquest dos exemples siguin errors, al contrari, són exemples de la finor del novel·lista, que no menciona un fet o un personatge perquè si, sinó quan la seva menció és útil a l'acció i la fa interessant. Així, a part de sorprendre agradablement al lector s'agilitza la narració, que seria molt feixuga amb la pormenorització de tota aquesta mena de detalls. Ja dic, no són trampes, és saber escriure novel·les. Sobretot en el darrer cas. Era el mateix Stendhal qui deia que "la novel·la és l'art de la omissió".