Saturday, July 08, 2006

Trucs de novel.lista


M'he fixat en una cosa en què no m'havia fixat mai abans: l'autor d'una novel·la de vegades introdueix elements que no havia mencionat però que apareixen com perfectament plausibles i encaixats dins d'acció. M'explico. Un exemple d'això seria la Martha, la criada dels Hale a Norte y Sur. En buscaven una, no se'n va parlar més i de cop, la tenen. I l'autora no ens n'ha parlat mai de com l'han trobat, encara que ho podem deduir. Un altre exemple: els escrits de Fabrici quan era a la presó. Stendhal mai ens va dir que Fabrici escrigués. Fins i tot mai va dir que tingués llibres. I de cop, apareixen els seus escrits, en una escena clau de la novel·la, i encaixen perfectament dins el context. No vull dir que aquest dos exemples siguin errors, al contrari, són exemples de la finor del novel·lista, que no menciona un fet o un personatge perquè si, sinó quan la seva menció és útil a l'acció i la fa interessant. Així, a part de sorprendre agradablement al lector s'agilitza la narració, que seria molt feixuga amb la pormenorització de tota aquesta mena de detalls. Ja dic, no són trampes, és saber escriure novel·les. Sobretot en el darrer cas. Era el mateix Stendhal qui deia que "la novel·la és l'art de la omissió".

4 comments:

Anonymous said...

Sorprendre agradablement el lector? Home, depèn... Perquè quan després de recular algunes (o moltes) pàgines per intentar trobar aquell paràgraf que segur que m'he saltat i on per força n'ha de parlar, d'això -perquè no pot ser que tothom ho sàpiga menys jo- i resulta que no, que l'autor ho ha fet expressament i que ni jo tinc tanta mala memòria ni llegeixo tan diagonalment... mira, què vols que et digui, però a mi el que em fa és ràbia! :-)
P.S: Això de recular també ho he hagut de fer amb "Orgull i prejudici", però per altres motius... :-P
P.P.S: Ara ja saps qui sóc, no?

Clara said...

Hola! Qué bé que facis un comentari! Com pots veure això té un èxit que aclapara, pel que fa als comentaris... En fi, espero que t'agradi "Orgull i prejudici", ja m'ho sabràs dir.
Una abraçada

Anonymous said...

I do not want people to be agreeable, as it saves me the trouble of liking them.

Jane Austen

M'ha arribat com a frase final d'un mail i m'ha agradat. He pensat que et faria gràcia.

Clara said...

Això és un senyal perquè donis una oportunitat a "Orgull i prejudici".