Treball i do

"Durant la meva joventut, vaig escriure sovint entre dotze i quinze hores diàries sense deixar la taula en la que estava assegut, tatxant i rescrivint deu cops la mateixa pàgina."
"Una espècie de febre em va devorar durant tot el temps de composició."
"Com un estudi porta a un altre, jo no podia ocupar-me de les meves anotacions franceses sense tenir en compte la literatura i el homes del país en el que residia; em vaig sentir impulsat a aquestes altres investigacions. Em passava el dia y la nit llegint, escrivint, rebent classes d'hebreu (...), fent consultes a les biblioteques y a gent instruïda, vagarejant pels camps amb les meves tossudes ensonyacions, rebent i fent visites. Si hi haguessin efectes retroactius i simptomàtics dels esdeveniments futurs, hauria pogut preveure, per l'ebullició del meu esperit y las palpitacions de la meva musa, la acceptació i l'èxit clamorós de l'obra que havia de donar-me fama."
"Algunes lectures de els meus primers esbossos em serviren per ilustrar-me. Les lectures son excel·lents com a instrucció, quan un no es creu al peu de la lletra las adulacions servils de rigor. Amb tal que a un autor no li manqui la sinceritat, notarà de seguida, per la impressió instintiva dels altres, les parts fluixes del seu treball, i sobretot si aquest treball és excessivament extens o breu, si guarda, no arriba, o excedeix la justa mesura."

Memorias de Ultratumba

Chateaubriand

Chateaubriand ha començat a ser reconegut com a escriptor, i es disposa a escriure les seves obres més importants. Llegeix i escriu, treballa molt. Parla del seu bon amic Fontanes, que també era escriptor, de les converses que tenien. Parla d'ell com del primer amic que va tenir. I és curiós perquè havia conegut molta gent abans.
Menció a part mereix el consell de la seva germana perquè deixi d'escriure. No n'acabo d'entendre la causa. Es per alguna cosa que Chateaubriand havia escrit en la seva primera obra, però, què? És per què es posava amb la religió? Em pregunto, si la seva germana hagués estat al seu costat i no a quilometres de distància, l'hagués influït? Pensem que va ser ella que el va convèncer de que es cases. En tot cas ens hem d'alegrar que aquest cop Chateaubriand no li fes cas, encara que sembla que ell no se n'alegri.