Nus

La Cartoixa de Parma. Capítol XXIII. El sonet dolent és de Ludovic, el bo, de Ferrante Palla. Aquest capítol és l'autèntic nus de la novel·la. Clelia està a punt de casar-se, les maquinacions de la duquessa donen resultat, Gina i Fabrici tornen a Parma, Gina està a punt de casar-se amb el Comte Mosca (per cert, d'on ha sortit aquesta idea? No se n'havia parlat mai, i de sobte, la duquessa, el compte i el príncep es posen d'acord per fer-ne menció com si fos un fet sabut de sobres...), un nou príncep ("aquesta criatura") puja al poder. Tot el que passi a partir d'ara seran conseqüències. Molt bo el detall de girar la porcellana; si a la gent se li poguessin dir les veritats girant una porcellana...