Aquest pinta de Fabrici

La cartoixa de Parma. Fabrici, havent sortit de la presó, s'entreté a pintar a l'aquarel·la vistes de la finestra de Clelia, cosa que desespera Gina, que finalment s'ha adonat de la veritat. Clelia, que ha promès al seu pare casar-se amb qui ell vulgui, és feliç llegint el sonet que Fabrici va escriure per ella de la presó estant, i els seus apunts. Ha començat un temps dur pels enamorats, en que han d'estar separats. Gina, mentrestant, com un petit Maquiavel (encara que aquesta comparació no és adequada, perquè Maquiavel no és el que sembla), continua maquinant l'assassinat. Stendhal no ha dit en cap moment qui n'és la víctima, però hi ha un personatge poderós, detestable i detestat que té tots els números. El que no tinc tant clar és que Gina se'n surti. El Comte Mosca ha comès alta traïció, i ves per on, n'està molt content. M'encanta aquest home.